A io pfilnoci zmlkl zpka klavir piestal seeásat z noci svuj

Jiri K6llar
Trad. de Monika Zgustová
A i o pfilnoci zmlkl z p k
a klavir piestal seeásat z noci svuj chléb.
SvCtlo plné tajemstvi
klouzalo po seechách
a padalo jako vodopád na spici dlaibu.
Oblekljsem se,
sklidil ze stolu nedotEeny papir,
uloiil knihy,
které jsem v poledne piichystal,
snCdl zbytek jidla,
naposled umyl ruce
a zapálil cigaretu,
ale sesel jsem do druhého patra
a vrátil se.
Vyndal jsem opCt knihy a papir
a otevfel okno.
Nesmirné seibro
padalo na vCie a dvory.
Dny v roce
Reduccions
No va ser fins després de mitjanit que el cant va cessar
i el piano va deixar de sacsejar les molles de la nit.
La llum plena de misteri
lliscava per les teulades
i queia en cascada sobre l'empedrat que dormia.
Em vaig vestir,
vaig treure de la taula el full immaculat,
vaig desar els llibres
que havia preparat al migdia,
em vaig acabar les restes de menjar
i vaig encendre un cigarret,
perb després d'haver baixat al segon pis
vaig tornar.
Una altra vegada vaig treure els llibres i el full
i vaig obrir la finestra.
L'argent immens
queia damunt les torres i els patis.
Els dies de l'any
Jiri K6llar
Poledni
Slétá poledne.
Obrovskjr Cerven? orel krouii
nad vydClenjrm stádem.
Slétá poledne.
VaFiEe v úfadovnách a krámech
st&iipiehlulují E i k jeho Eidel
a nebyt viin&jidelen,
fekl bys: Slétá k Úrnrtnímu 10%.
Velikjr Eervenjr orel
a stádo popelavjrch mylí
viiskajicích jedinjr mocny zpCv:
Pit - Jist - OdpoEinout.
A m&stose váli v porculánu a v oceli,
pfíboj novin zap&iíujei posledni kiilnu,
vniká do loinic a drze
ohmatává kadlub vecera.
Ne, jeltC neslétl,
drápy vyEihují kofist ...
Prvni, druhá, tfetí,
dívky a mladicci jdou,
6, nesmyslné toulky kolem vytfeSt&njrchvjrkladii,
6 slavnosti poledních prestávek,
slavnosti, aby iivot byl k tanci,
aby byl k nasloucháni,
aby byl tim, Eím lze se navonCt,
z Eeho lze udClat pfehoz pies postel,
aby iivot byl také ncjaky kv&t
do vázy na rozvrzaném stolku srdce.
Reduccions
Al migdia
Cau el migdia.
Una enorme Bguila vermella plana
damunt el ramat espantat.
Les cuines de les oficines i les botigues
amb prou feines acallen el crit de les seves ales
i si no fos pels perfums dels menjadors,
diries: Cau sobre el llit de mort.
L' enorme Bguila vermella
i el ramat de rates de color cendra
xisclant en un sol cant poderós:
Beure - Menjar - Descansar.
I la ciutat s'arrepapa en porcellana i acer,
les onades dels diaris omplen d'escuma totes les cambres,
penetren en els dormitoris i descaradament
grapegen el motlle del vespre.
No, no ha acabat de baixar encara,
les urpes assetgen la presa ...
primera, segona, tercera,
passegen noies i nois joves,
oh, vagareigs insensats al llarg d'aparadors grimpaires,
oh, festes de les pauses del migdia,
festes que volen que la vida sigui un ball,
que sigui per escoltar,
que sigui allb amb qui5 un es pot perfumar,
allb amb qui5 es pot fer un cobrellit,
que la vida sigui també una flor
per posar-la en un gerro damunt la tauleta grinyolant del cor.
Vytrhni, vytrhni si také jedno,
kaidjl jedno peFíEko, Cervené peFíCko ...
A je po ptáku,
po velikém Cerveném ptáku.
OSkubané telo
poledne
se rozpadá.
Roky v dnech
Reduccions
Arrenca, arrenca'n una tu també,
Cadascú una petita ploma, una ploma vermella...
S'ha acabat l'ocell,
l'enorme ocell roig.
El cos desplomat
del migdia
s'esrnicola.
Els anys en els dies
Jiri K6llar
1.KvCten - 20. kveten 1950
Úzkost
Eerná mrazivá Úzkost
roste ve mnC jako listopadovf soumrak
Úzkost iivého slova
uloieného do rakve
obloieného svatfmi obrázky a kvCtinami
bez síiy bez nadCje
Úzkost
jako Stíhlá v6i z ostnatjrch drátfi
úzkost matky citíci v sobC chladnout
milovanf plod
Úzkost starcejemui pPed oEima posdíieli syny
Eekajícího zda jes'tC pPivedou vnuky
a jejich syny
Úzkost
kdy marnost je hnízdem rozpípanjrm mládaty
kdy smrt je objetim
zoufalstvi láskou
kdy strach by byl nadCji
Úzkost
hnCvivy stroj
veliky jako bouPe
pracujíci plnou parou
Úzkost
kdy srdce bije a chce bit
Prométheova játra
Reduccions
1 de maig - 20 de maig de 1950
L'angoixa
negra glaqada angoixa
creix dins meu com el crepuscle de novembre
l'angoixa de la paraula viva
desada dins el taüt
guarnit d'estarnpes i de flors
sense forqa sense esperanqa
l'angoixa
com una prima torre de filferro amb pues
l'angoixa d'una mare que dins seu sent que es refreda
el fruit estimat
l'angoixa d'un vell a qui li han afusellat els fills davant dels ulls
d'un vell que espera si encara hi portaran els néts
i els fills dels néts
l'angoixa
en qui: la impotkncia és el niu ple de la piuladissa dels ocellets
en qui: la mort significa una abraqada
la desesperació l'amor
en qui: la por seria una esperanqa
1' angoixa
una mhquina enfurismada
enorme com la tempesta
que funciona a plena marxa
l'angoixa
quan el cor batega i vol continuar fent-ho
El fetge de Prometeu
Jiri K6llar
PovrchnC o poezii (11)
Ty? Ty mC nikdy nebudes"rnilovat
tak jako tebe já
kdybych se odváiila fici nahlas
co mám na srdci
kdo by to jeStC mohl, kdo by to mohl
nazvat láskou? Mrtvi?
Také ani ty ! Nebo snad jedinC ty?
Ale co je mi platné
i e bys fekl: Ano to je láska jaká
má bjrt! kdyi musim bjrt
já ten druhjr abys rnne nakonec neznal
abys nemluvil jako
vCera jako vCera kdyi jsem na tebe
Cekala a i pfijdeS
Byla jsem na nádraii hned v poledne
sedla si v restauraci
a jen prvni okamiik jsem mCla silu
naslouchat jinému
jen prvni okamiik; stále na tebe jen
Cekám: vis' ty co je to
Cekat? Co ty vi5 o tom kdyi na tebe
myslim? Pfipadám si
jako hejnem vyhladovCljrch my S i
pfepadená spici lafi
pfipadám si jako horda psd pfipadám
ai jako had ktej
uchvátil kofist a zvolna ji do sebe
souká; utvofil jsi ve mnC
chumel veliky jako sama zemC
Nyni jsem zaCala! ZaEala
Reduccions
Superficialment sobre la poesia (11)
Tu? Tu mai no m'estimarhs
com jo t'estimo a tu
Sijo gosés pronunciar en veu alta
el que tinc hi ha en el meu cor
qui podria encara, qui podria
anomenar-ho amor? Els morts?
Tampoc tu! O potser només tu?
Perb de qui?.em serveix
que tu em diguis: Si, aixb és l'amor com
ha de ser! quan he de ser jo
l'altre per tal que al final no em reconeguis
perqui?.no em parlis com
ahir com ahir quan et vaig
esperar que arribessis
Vaig arribar a l'estació al migdia
vaig seure en el bar
i només en el primer moment tenia la forqa
d'escoltar un altre
només en el primer instant; no faig més que
esperar-te: qui: en saps tu del que és
l'espera? Qui?.en saps tu del fet que jo
penso en tu? Em sento com
una cérvola dorment atacada
per un ramat de ratolins afamats
em sento com una colla de gossos em
sento com una serp que
ha agafat la presa i a poc a poc la
devora; has format dins meu
un cabdell gran com la terra mateixa
Llavors vaig comenqar! Vaig comenqar
Jiri Kóllar
od nehtd u nohou a pokraEovala
jak nejpomaleji svedla
a i ses ve mne cel9 rozplynul Ale to
trvalo jen nCkolik
minut Musela jsem to opakovat
dvacetkrát za sebou
abych se trochu ukojila abych
se ujistila
nejsi-li sám ten had i e skutecnt
pPijedeS Boie
do posledni vtePiny kdy tC spat?im
nejsem si jista
zda pPijdeS a potom potom jsem si
lehla na koleje
a Eekala na tviij vlak a i do mne vjede
A kdyi vjel a mohla jsem
vstát vrátit se znovu ke stolu do
restaurace: pomalu
krazela jsem chodbami a nahliiela
do kupé Byl jsi a i
na konci Vim to vidy napPed deset
kilometrii napPed
Byl jsi na konci a hledCl z okna hledCl
jsi z okna do mého nitra
zpivajicího do taktu Mimajicich
kol
PoruEila jsem si
novou sklenici vody a tu to na mne
spadlo MarnC jsem se chytla
hlasfi za zády 1veiraly se mi do
du'le nevim proE / hlavou
zavzila straSlivá hudba tvého
Reduccions
per les ungles dels peus i vaig continuar
tan lentament com vaig poder
fins que et vas fondre dins meu Perb aixb
no va durar més que
uns pocs minuts Em caliarepetir-ho
vint vegades
per satisfer-me una mica per
assegurar-me
que si no ets tu la serp que efectivament
arribarls Déu meu
fins a l'últim segon fins quan et veig
no estic segura
si vindrls i en acabat vaig
estirar-me damunt les vies
i vaig esperar que el teu tren s'introduis dins meu
I quan ho va fer vaig ser capaq
d'aixecar-me tornar a la meva taula del
bar: lentament
caminava pels passadissos observava
els compartiments Tu estaves
al fons Ho sé sempre a deu
quilbmetres de distkcia
Estaves al fons miraves per la finestra miraves
per la finestra al meu interior
que cantava al ritme de les rodes que
tronaven
Vaig demanar
un altre got d'aigua i va ser llavors que tot
em va caure al damunt En va em recolzava
en les veus de darrera la meva esquena I se'm van incrustar en
l'hnima no sé per qu?.1el cap
em va ressonar amb la música terrible de la teva
Jiri K6llar
hlasu hudba která
u i nebyla niCim jinjrm nei zoufalstvim
hudba
O která iena
tisíckrát za den neuciti i e by v ni
mohly kotvit lodC
táhnout ledovce rllist zemCtfeseni
která iena tisickrát
za den neuléhá naznak s prokletim
na rtech a nevyzyvá
slunce aby do ni vstoupilo která
iena v sobC necíti
vic prostoru nei jehoi je geba
aby se otoCil vesmír
která iena neni schopna vysmát se
vCtru a boufím
vysmát se moli kdyby vstalo a chtClo
do ni vtéci která iena
d nnC nemávne rukou za nejpustsi
pouSti promluvi-li ji
o iizni a necíti se spoutána
YetCzem Himaláji
která iena by za noc nedokázala
umlCet kteroukoli
válku?
A vedle u stolu
sedCl mui se ienou ~ e k l podávajic
a
mu ruku: Sbohem
Vedle u stolu sedCl mui a scházelo
nCkolik minut do tvého
p?ijezdu Pohlédl na mne Megafon
vyvolával tvdj Cas
Reduccions
veu una música que no era sinó la desesperació
una música
Oh quina dona
no sent mil vegades al dia que dins d'ella
podrien ancorar vaixells
flotar trossos de gla$ esclatar terratri:mols
quina dona mil vegades
al dia no jeu de bocaterrosa amb una condemna
als llavis i no repta
el sol perqui: entri en ella quina
dona no sent dintre seu
més espai del que li cal
a l'univers per girar
quina dona no és capa$ de burlar-se
del vent de les tempestes
burlar-se del mar si s'aixequés i volgués
introduir-se en ella quina dona
cada dia no fa un gest de desdeny quan
el desert més erm parla
de la set i no se sent lligada
per la cadena de 1'Himalaia
quina dona no seria capaC
d'acallar qualsevol
guerra?
A la taula del costat
seia un home amb una dona Ella va dir donant-li
la ma: Adéu
A la taula del costat seia un home i faltaven
uns quants minuts perquh
arribessis Em va mirar L'altaveu
anunciava la teva hora
Jiri K6llar
Tu k mému stolu pfisedly dvC ieny
StarSi povidá:
SlySite? Má zpoidCni pGl hodiny !
Pohlédl na mne
Ocitli
jsme se sami v CekknE tieti Eidy
za kachlovjrmi kamny
a nemetenjrm smetim UmCla jsem jej jen
srazit na kolena
a dit mu pit
SlySiS? SmCljenom pit! A pi1
zhluboka jako nikdy ty
Ocitla jsem se mimo to vSechno
kdesi mimo Cas Ocitla
jsem se kdesi;
Myslela jsem i e ho
udusim ale driel mne
pevnC a vykfikoval cosi o lásce
vyHikova1 zda bych jej
mohla milovat A potom se zhroutil
na laviEku a plakal
do dlani ChtEla jsem jej utiSit ale
nezbyval Eas Tys jii
vystupoval z vlaku Chytl mne za ruce
líbal je a fíkal
i e by pro mne umCl obCtovat f vot
A tys nepoznal
kdyi jsem k tobe zvedla hlavu pro polibek
nic
Prornétheovajátra
Reduccions
Aleshores dues dones van seure a la meva taula
La més gran va dir:
Ho sent? Porta mitja hora de retard!
Ell em va mirar
Érem
sols en la sala d'espera de tercera classe
darrera d'una estufa de c e r h i c a en
una sala bruta sense escombrar Vaig saber només
de fer-10 agenollar
i donar-li de beure
Sents? Només li vaig permetre beure! I ell
bevia a grans glops com tu mai ho fas
Em vaig trobar lluny de tot
en algun lloc fora del temps Em vaig trobar
vés a saber on
Pensava que
l'ofegaria per6 ell m'agafava
fort i exclamava coses sobre l'amor
exclamava si jo el podria
estimar I en acabat es va desplomar
sobre el banc i plorava
a les mans obertes Jo volia apaivagar-10 perb
no hi havia temps Tu ja
baixaves del tren Em va agafar les mans
les besava i deia
que per mi sacrificaria la vida
Quan vaig
aixecar la cara cap a tu per rebre un petó
tu no vas veure
res
El fetge de Prometeu
Jiri K6llar
27. i-ijen 1950
Tv6 oci hledi z puklin zemC
a srdce bije na nebi
VHemi viditelné plameny
zvon kterj nelze neslySet
Démant noci jako mlynsky kámen
zavCHeny na tvém krku ...
Desi se v?ezává tvá slova
pismeno po pismeni
do jejich napuchi-eljlchtC1
kam vkroei zanechávaji krev
nebot jen krev je jim u i hrázi
za nii se mohou skrjrt pi-ed mrtvjlmi
Kezává
neúprosnC
hloub a hloub ...
Prométheova játra
Reduccions
El 27 d'octubre de 1950
Els teus ulls miren des de les escletxes de la terra
i el cor batega en el cel
Les flames visibles per tothom
la campana impossible d'ignorar
El diamant de la nit com la pedra del moli
penjada al teu coll...
S'horroritza incrusta els teus mots
lletra per lletra
en els seus cossos inflats
allh per on passen deixen sang
perqui? nom& la sang és el seu marge
darrera del qual amagar-se per no veure els morts
S'incrusta
s'endinsa
implacablement...
El fetge de Prometeu
Jiri Kóllar