butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüístics

butlletí del centre mercator: dret i legislació lingüístics

butlletí del centre mercator:
dret i legislació lingüístics
50
II Trimestre 2002
II Trimester 2002
Sumari/Sommaire/Summary
3/4
EDITORIAL
Legislació/Legislation/Législation
República Txeca: Llei 273/2001 de 10 de juliol de 2001 sobre els drets dels
membres de les minories nacionals, amb esmenes d’altres lleis. (Versió en
Txec; traduccions no oficials a l’anglès i al català).
5/13/21
Czech Republic: Act 273 from 10 July 2001, on rights of members of
national minorities and amendment of some acts. (Czech version; nonofficial translation into English and Catalan).
5/13/21
República Txeca: Decret governamental 98/2002 de 20 de febrer de 2002,
que determina les condicions I vies de donar subvencions del Pressupost
estatals per a activitats dels membres de minories nacionals i de suport a la
integració dels membres de la comunitat Roma. (Versió en Txec;
traduccions no oficials a l’anglès i al català).
29/35/41
Czech Republic: Government Decree 98/2002 from February 20, 2002,
which determines the conditions and way of providing grants from the State
Budget for the activities of members of national minorities and the support of
integration of members of the Roma community. (Czech version; non-official
translation into English and Catalan).
29/35/41
Marc Internacional/ International Framework
UNESCO: Declaració universal sobre la diversitat cultural. Aprovada durant
45/51
la 31 Conferència General. Paris, Novembre de 2001. (Versions anglesa i
catalana)
UNESCO: Universal Declaration on Cultural Diversity. Approved in the 31st
45/51
General Conference. Paris, November 2001. (English and Catalan versions)
Bibliografia/ Bibliography / Bibliographie
55
Enllaços/Links
57
1
Redacció/Editorial staff
Equip del Programa
Programme
Aureli Argemí
Virgínia Unamuno
Sergi Vilaró
Mercator-Legislació/Team
of
the
Mercator-Legislation
Agraïments/ Thanks to:
Milan Pospisil
Edita/Publisher
CIEMEN
(Centre Internacional Escarré per les Minories Ètniques i les Nacions)
(Escarré International Centre for Ethnic Minorities and Nations)
Rocafort 242, bis 08029 BARCELONA (CATALUNYA)
Tel. (+34.93) 444 38 00
Fax (+34.93) 444 38 09
[email protected]
Nota
La correspondència s'ha d'enviar a la Redacció del Butlletí, a l'adreça del CIEMEN.
Podeu fer-hi arribar, per correu -postal o electrònic- o fax, tots els documents, lleis o
llibres que, segons el vostre criteri, s’haurien de publicar o esmentar en aquest Butlletí.
Note
Correspondence must be sent to the Bulletin Editing Office, in CIEMEN (address
above). You can send us -by post, e-mail or fax- all documents, laws or books which
you consider that should be published or mentioned in this Bulletin.
Amb el suport de
2
EDITORIAL
Una de les temàtiques al voltant de la qual ha girat el programa Mercator-Legislació
durant aquest any ha estat l’estudi i seguiment del procés d’adaptació legislatiu a la Unió
Europea per part dels estats candidats a integrar-s’hi. La nostra atenció s’ha fixat ,
específicament en el camp dels drets lingüístics i de les polítiques de protecció i promoció
de les dites llengües regionals i minoritàries 1
Un exemple interessant és el cas de la República Txeca, de la qual publiquem en aquest
Butlletí la llei sobre minories així com el seu decret d’aplicació. Es tracta de la Llei
273/2001, de 10 de juliol, que estableix i regula els drets dels membres de les minories
nacionals i introdueix esmenes a altres lleis per tal de garantir-ne el seu exercici.
L’aprovació d’aquesta llei sorgeix dins del context d’una crítica internacional forta respecte
a la llei txeca de ciutadania i, més en concret, respecte a la situació en la qual es troba el
poble roma dins d’aquest estat. Això passa al moment en què l’acció de govern té com a
primer objectiu la incorporació d’aquesta república a la Unió Europea.
L’entrada, d’aquí a poc, d’aquests estats a la Unió ens aportarà noves perspectives i
experiències molt diverses que hem de saber comprendre, tant pel que fa a allò que ens
és comú com en el que ens distingeix. Tal com ja hem presentat en dossiers anteriors
(núm. 10) sobre Hongria 2 i sobre Eslovènia3m(núm.7) , creiem que tenim nombrosos
elements nous que segurament enriquiran les nostres anàlisis i precisions sobre els drets i
les polítiques lingüístiques a la futura Unió. Cal també esperar, en aquesta conjuntura,
com es defineixen les polítiques de la mateixa Unió, en conjunció amb el nou compromís
europeu de garantir la diversitat lingüística.
El present Butlletí es completa amb un document produït en el marc de la primera
institució mundial que s’ocupa de la cultura. Es tracta d’una declaració aprovada fa uns
mesos a la 31ª Conferència General de la Unesco, anomenada “Declaració Universal
sobre la Diversitat Cultural”. Si bé no és un document específic sobre llengües, i malgrat
que ni tan sols presenta un contingut que ens pugui ajudar a fer una interpretació més
favorable per a la protecció de la diversitat lingüística, sí que estableix un model que
esperem pugui concretar-se en el terreny lingüístic, dintre de la línia de la Declaració
Universal dels Drets Lingüístics, text aprovat fa sis anys a Barcelona per més de cent
organitzacions no governamentals i encara posat a discussió en la mateixa Unesco.
Lamentem, en aquest cas, no haver pogut publicar el dossier corresponent (núm. 11). Per
raons tècniques, deixarem la seva edició pel proper butlletí.
1
Per a més informació, us remetem als “Dossiers” núm. 1, 7 i 10, inclosos en Butlletins -Mercator anteriors
(núms. 39, 45 i 49 respectivament): http://www.troc.es/ciemen/mercator/index.htm
2
“Hongria o la diversitat heretada”, a càrrec de Sergi Vilaró, centre Mercator-Legislació (Barcelona).
3
“La protecció de les comunitats ètniques a la República d’Eslovènia: el cas de la comunitat italiana”, a càrrec
de Miran Komac, Institute for Ethnic Studies (Ljubljana).
3
EDITORIAL
One of the topics around which the Mercator-Programme has focused on throughout this
year have been the study and follow-up of the legislative process of adaptation undertaken
by those countries applying for EU membership, specifically regarding the field of linguistic
rights and protection and promotion policies of the so-called regional and minority
languages 1.
An interesting case is that of the Czech Republic, of which we publish in the present
Bulletin the act on minorities as well as its regulation decree. The Act 273/2001, of July
10th, establishes and regulates the rights of members of national minorities and introduces
amendments to other acts in order to guarantee its application. The approval of this act
occurred within a context of strong international criticism as regards the Czeck act on
citizenship, more specifically in relation to the nowadays situation of the Roma population
in this state; at the same time, all this much happens when the government’s main
objective is the incorporation of the republic into the European Union.
The soon accession of these countries to the Union will contribute new perspectives and
diverse experiences which we should comprehended either in relation to common issues
as, on the other hand, to those which somehow make us different. Thus, as we have
presented in our previous Dossier (number 10) on Hungary2, and in Dossier n. 7 on
Slovenia3 , we believe that we have new elements available which will surely enrich our
analysis on language rights and policies in the future Union. At this juncture it is important
to appraise how EU policies themselves are defined, in conjunction with the new European
undertaking to ensure linguistic diversity.
This Bulletin comes complete with a new document issued in the international framework,
that is a declaration approved some months ago in the Unesco’s 31st General
Conference, called “Universal declaration on Cultural Diversity”. Although this is not
specifically a language-related document, and despite the fact that its contents do not
even allow a more favourable interpretation as regards the protection of language rights, it
does establish a model which we hope will be implemented in the linguistic field by means
of a Universal Declaration of Linguistic Rights –a text approved six years ago in Barcelona
by more than one hundred non-governmental organizations, and still under discussion in
the Unesco itself.
We are sorry that due to technical questions we are not able to publish in the present
bulletin its corresponding dossier, which we postpone until its next issue.
1
For further information we refer to “Dossiers” n. 1, 7 and 10, included in preceding Mercator-Bulletins (n. 39,
45 and 49, respectively): http://www.troc.es/ciemen/mercator/index-gb.htm
2
“Hungary or the inherited diversity” by Sergi Vilaró, Mercator-Legislation centre (CIEMEN, Barcelona)
3
“The protection of ethnic minorities in Slovenia: the case of the Italian community” by Miran Komac, Institute
for Ethnic Studies (Ljubljana).
4
Sbírka zákon u c . 273/2001
Cástka 104 - rozeslána dne 2. srpna 2001
ZÁKON
ze dne 10. cervence 2001
o právech príslušníku národnostních menšin a o zmene ne kterých zákon u
PREAMBULE
Parlament C eské republiky jako demokratického a právního státu,
maje na zreteli právo na národnostní a etnickou identitu jako soucást lidských práv,
respektuje identitu príslušníku národnostních menšin jako jednotlivcu i skupiny projevující
se zejména vlastní kulturou, tradicemi ci jazykem,
maje na zreteli vytvárení multikulturní spolecnosti a usilujíc o harmonické soužití národnostních
menšin s vetšinovým obyvatelstvem,
zarucuje príslušník u m národnostních menšin právo na úcinnou úcast v kulturním, spolecenském a
hospodárském živote a ve verejných záležitostech, zvlášte tech, které se týkají národnostních
menšin,
chráne práva príslušníku národnostních menšin v souladu s mezinárodními smlouvami
o lidských právech a základních svobodách, jimiž je Ceská republika vázána, s Ústavou a
s Listinou základních práv a svobod,
se usnesl na tomto zákone Ceské republiky:
CÁST PRVNÍ
O PRÁVECH PRÍSLUŠNÍKU NÁRODNOSTNÍCH MENŠIN
HLAVA I
ÚVODNÍ USTANOVENÍ
§1
P r edm e t úpravy
(1) Tento zákon upravuje práva príslušníku národnostních menšin a pusobnost ministerstev,
jiných správních úradu a orgánu územních samosprávných celku (dále jen „orgány verejné
správy“)ve vztahu k nim.
2) Ustanovení zvláštních právních predpisu , která upravují práva príslušníku národnostních
menšin, nejsou tímto zákonem dotcena.
§2
5
Vymezení základních pojmu
(1) Národnostní menšina je spolecenství obcanu Ceské republiky žijících na území soucasné
Ceské republiky, kterí se odlišují od ostatních obcanu zpravidla spolecným etnickým puvodem,
jazykem, kulturou a tradicemi, tvorí pocetní menšinu obyvatelstva a zároven projevují vuli být
považováni za národnostní menšinu za úcelem spolecného úsilí o zachování a rozvoj vlastní
svébytnosti, jazyka a kultury a zároven za úcelem vyjádrení a ochrany zájmu jejich spolecenství,
které se historicky utvorilo.
(2) Príslušníkem národnostní menšiny je obcan Ceské republiky, který se hlásí k jiné než ceské
národnosti a projevuje prání být považován za príslušníka národnostní menšiny spolu s dalšími,
kterí se hlásí ke stejné národnosti.
HLAVA II
PRÁVA PRÍSLUŠNÍKU NÁRODNOSTNÍCH MENŠIN
§3
Výkon práv príslušníku národnostních menšin
(1) Príslušník u m národnostních menšin se zarucuje jednotlive nebo spolecne s jinými p r íslušníky
národnostní menšiny výkon jejich práv stanovených tímto zákonem, zvláštními právními predpisy ci
mezinárodními smlouvami o lidských právech a základních svobodách, kterými je Ceská republika
vázána.
(2) Výkon práv príslušníku národnostních menšin nesmí být omezován nebo znemožnován.
§4
Svobodná volba p r íslušnosti k národnostní menšin e
(1) Z príslušnosti k národnostní menšine nesmí nikomu vzejít žádná újma.
(2) Orgány verejné správy nevedou evidenci príslušník u národnostních menšin. Získávání,
zpracovávání a používání osobních údaju ohledne príslušnosti k národnostní menšine se rídí
3
ustanoveními zvláštních právních predpisu . Údaje o p r ihlášení se k národnosti získané t e mito
orgány pri scítání lidu nebo podle jiného zvláštního zákona, které umožnují urcení príslušnosti k
národnostní menšine , nesmejí být použity pro jiný úcel, než pro který byly shromáždeny a uloženy,
a po statistickém zpracování musejí být zniceny.
§5
Právo na sdružování príslušníku národnostní menšiny
Príslušníci národnostní menšiny se mohou sdružovat v národnostních sdruženích i v politických
stranách a v politických hnutích za podmínek a zpusobem stanoveným zvláštními právními
4
predpisy .
3
Zákon c . 101/2000 Sb., o ochrane osobních údaju a o zmene nekterých zákonu , ve znení pozdejších
predpisu.
4
Zákon c . 83/1990 Sb., o sdružování obcanu , ve znení pozdejších predpisu .
Zákon c . 424/1991 Sb., o sdružování v politických stranách a v politických hnutích, ve znení pozdejších
predpisu .
Zákon c . 220/1999 Sb., o prubehu základní nebo náhradní služby a vojenských cvicení a o nekterých
právních pomerech vojáku v záloze.
Zákon c . 221/1999 Sb., o vojácích z povolání, ve znení zákona c . 155/2000 Sb.
6
§6
Právo ú c asti na r ešení záležitostí týkajících se národnostní menšiny
(1) Príslušníci národnostních menšin mají právo na aktivní úcast v kulturním, spolecenském
hospodárském živote a ve verejných záležitostech, zvlášte pak tech, které se týkají národnostních
menšin, jejichž jsou príslušníky, a to na úrovni obce, kraje i na celostátní úrovni.
(2) Právo podle odstavce 1 vykonávají príslušníci národnostních menšin zejména prostrednictvím
5
výboru pro národnostní menšiny, zrizovaných podle zvláštních právních predpisu , a Rady vlády
pro národnostní menšiny (dále jen „Rada“).
(3) Vláda zrizuje jako svuj poradní a iniciativní orgán pro otázky týkající se národnostních menšin a
jejich príslušníku Radu. Vjejím cele stojí clen vlády.
(4) Cleny Rady jsou zástupci národnostních menšin a zástupci orgánu verejné moci s tím, že
nejméne polovinu clenu Rady tvorí zástupci národnostních menšin, kte r í byli navrženi sdruženími
príslušníku národnostních menšin.
(5) Do pusobnosti Rady patrí
a) zajiš t ovat prípravu opatrení vlády, která se týkají práv príslušníku národnostních
menšin v Ceské republice,
b) vyjadrovat se k návrhum zákonu , k návrhum narízení vlády a k opat rením, týkajícím se práv
príslušníku národnostních menšin, pred jejich predložením vláde,
c) pripravovat pro vládu souhrnné zprávy o národnostní situaci na území Ceské republiky,
d) pripravovat pro vládu nebo pro ministerstva ci jiné správní úrady doporucení k
zajištení potreb príslušníku národnostních menšin, zejména v oblastech školství,
kultury a médií, používání materského jazyka, spolecenského a kulturního života,
e) spolupracovat s orgány územních samosprávných celku pri praktickém zabezpec ování
národnostní politiky státu,
f) navrhovat rozdelování financních prostredku vynakládaných ze státního rozpoctu na podporu
aktivit príslušníku národnostních menšin.
(6) Podrobnosti o složení Rady, zpusobu jmenování clenu Rady a o cinnosti Rady stanoví statut
Rady, který schvaluje vláda.
§7
Právo na užívání jména a p r íjmení v jazyce národnostní menšiny
Príslušníci národnostních menšin mají právo na užívání svého jména a príjmení v jazyce
6
národnostní menšiny za podmínek stanovených zvláštním právním predpisem
5
Zákon c . 128/2000 Sb., o obcích (obecní zrízení), ve znení zákona c. 273/2001 Sb.
Zákon c . 129/2000 Sb., o krajích (krajské zrízení), ve znení zákona c . 273/2001 Sb.
Zákon c . 131/2000 Sb., o hlavním m este Praze, ve znení pozdejších predpisu .
6
Zákon c . 301/2000 Sb., o matrikách, jménu a príjmení a o zmene nekterých souvisejících zákonu .
7
§8
Právo na vícejazy c né názvy a ozna c ení
(1) Príslušníci národnostních menšin, které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské
republiky, mají právo, aby název obce, v níž žijí, názvy jejích cástí, ulic, jiných verejných
prostranství, ozna cení budov orgánu verejné správy a volebních místností byly uvedeny
rovnež v jazyce národnostní menšiny.
(2) Podmínky pro výkon práva podle odstavce 1 a zpusob uvádení vícejazycných názvu a
7
oznacení stanoví zvláštní právní predpis
§9
Právo na užívání jazyka národnostní menšiny v ú r edním styku a p r ed soudy
Príslušníci národnostních menšin, které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské republiky,mají
právo na užívání jazyka národnostní menšiny v úredním styku a pred soudy. Podmínky pro výkon
8
tohoto práva upravují zvláštní právní predpisy
§10
Právo na užívání jazyka národnostní menšiny ve v e cech volebních
9
Za podmínek stanovených zvláštními právními predpisy mají príslušníci národnostních menšin,
které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské republiky, právo na zverejnení
oznámení o dobe a míste konání voleb a na další informace pro volice v jazyce národnostních
menšin.
§ 11
Právo na vzd e lávání v jazyce národnostní menšiny
(1) Príslušníci národnostních menšin, které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské republiky,
mají právo na výchovu a vzdelávání ve svém materském jazyce ve školách, predškolních
10
zarízeních a školských za rízeních za podmínek, které stanoví zvláštní právní predpisy
7
Zákon c . 128/2000 Sb., ve znení zákona c . 273/2001 Sb.
8
§ 18 zákona c . 99/1963 Sb., obcanský soudní rád, ve znení zákona c . 30/2000 Sb.
§ 7 zákona c . 335/1991 Sb., o soudech a soudcích.
§ 2 zákona c . 141/1961 Sb., o trestním rízení soudním (trestní rád), ve znení pozdejších predpisu .
§ 33 zákona c .182/1993 Sb., o Ústavním soudu.
§ 12 zákona c . 563/1991 Sb., o úcetnictví.
§ 46a zákona c . 202/1990 Sb., o loteriích a jiných podobných hrách, ve znení zákona c . 149/1998 Sb.
§ 3 zákona c . 337/1992 Sb., o správe daní a poplatku , ve znení zákona c . 35/1993 Sb. a zákona c . 255/1994 Sb..- 5
Zákon c . 152/1994 Sb., o volbách do zastupitelstev v obcích a o zmene a doplnení nekterých dalších zákon u ,
ve znení pozdejších predpisu .
Zákon c . 130/2000 Sb., o volbách do zastupitelstev kraju a o zmene nekterých zákonu , ve znení zákona
c . 273/2001 Sb .
Zákon c . 247/1995 Sb., o volbách do Parlamentu Ceské republiky, ve znení pozdejších predpisu .
10
Zákon c . 76/1978 Sb., o školských za r ízeních, ve znení pozdejších predpisu .
Zákon c . 29/1984 Sb., o soustave základních škol, stredních škol a vyšších odborných škol (školský zákon), ve
znení pozdejších predpisu .
8
(2) Príslušníci národnostních menšin podle odstavce l mohou za podmínek stanovených
(8)
zvláštními právními predpisy z r izovat
a) soukromé školy s vyucovacím jazykem národnostní menšiny nebo s výukou jazyka
národnostní menšiny jako vyucovacího predmetu,
b) soukromá predškolní zarízení a soukromá školská zarízení.
§ 12
Právo na rozvoj kultury p r íslušník u národnostních menšin
(1) Príslušníci národnostních menšin mají právo na zachování a rozvíjení svého jazyka, kultury a
tradic a na jejich respektování.
(2) Stát vytvárí podmínky pro zachování a rozvoj kultury, tradic a jazyku príslušníku
národnostních menšin, které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské republiky; podporuje
zejména programy zamerené na divadla, muzea, galerie, knihovny, documentacní cinnost a další
aktivity pr íslušník u národnostních menšin. Za tím úcelem poskytuje dotace ze státního rozpoctu;
podmínky a zpusob poskytování dotací stanoví vláda narízením.
§13
Právo na rozši r ování a p r ijímání informací v jazyce národnostní menšiny
(1) Príslušníci národnostních menšin mají právo na rozširování a prijímání informací v jazyce svých
národnostních menšin.
(2) Stát podporuje pro zachování a rozvoj kultury, tradic a jazyku vydávání periodického
i neperiodického tisku vydávaného v jazycích národnostních menšin, které tradicne a dlouhodobe
žijí na území Ceské republiky, a rozhlasové a televizní vysílání v jazycích národnostních menšin,
které tradicne a dlouhodobe žijí na území Ceské republiky. Za tímto úcelem poskytuje dotace ze
státního rozpoctu; podmínky a zpusob poskytování dotací stanoví vláda narízením.
(3) Vytvárení a šírení rozhlasových a televizních poradu ve vztahu k príslušníkum národnostních
11
menšin u provozovatelu ze zákona stanoví zvláštní právní p r edpisy
C ÁST DRUHÁ
Zmena zákona o prestupcích
§ 14
Zákon c . 200/1990 Sb., o prestupcích, ve zne ní zákona c . 337/1992 Sb., zákona
c . 344/1992 Sb., zákona c . 359/1992 Sb., zákona c . 67/1993 Sb., zákona c . 290/1993 Sb.,
zákona c . 134/1994 Sb., zákona c . 82/1995 Sb., zákona c . 237/1995 Sb., zákona c .
279/1995 Sb., zákona c . 289/1995 Sb., zákona c . 112/1998 Sb., zákona c . 168/1999 Sb.,
zákona c . 360/1999 Sb., zákona c . 29/2000 Sb., zákona c . 121/2000 Sb., zákona c .
132/2000 Sb., zákona c . 151/2000 Sb., zákona c . 258/2000 Sb., zákona c 361/2000 Sb.,
zákona c . 370/2000 Sb., nálezu Ústavního soudu c . 52/2001 Sb., zákona c . 164/2001 Sb.,
11
Zákon c 564/1990 Sb., o státní správe a samospráve ve školství, ve znení pozdejších predpisu
Zákon c . 483/1991 Sb., o Ceské televizi, ve znení pozdejších predpisu .
Zákon c . 484/1991 Sb., o Ceském rozhlasu, ve znení pozdejších predpisu .
9
zákona c . 254/2001 Sb., zákona c . 265/2001 Sb. a zákona c . 274/2001 Sb., se mení takto:
1. V § 49 se na konci odstavce 1 tecka nahrazuje cárkou a doplnují se písmena d) a e),
která znejí:
„d) omezuje nebo znemožnuje príslušníku národnostní menšiny výkon práv príslušníku
národnostních menšin,
e) pusobí jinému újmu pro jeho príslušnost k národnostní menšine nebo pro jeho etnický
puvod, pro jeho rasu, barvu pleti, pohlaví, sexuální orientaci, jazyk, víru nebo
náboženství, pro jeho politické nebo jiné smýšlení, c lenství nebo c innost v politických
stranách nebo politických hnutích, odborových organizacích nebo jiných sdruženích, pro
jeho sociální puvod, majetek, rod, zdravotní stav anebo pro jeho stav manželský nebo
rodinný.“.
2. V § 49 odst. 2 se za slovy „1 000 Kc “ spojka „a“ nahrazuje cárkou a na konci textu
se doplnují slova „a za prestupek podle odstavce 1 písmeno d) a e) pokutu do 5 000 K c “.
C ÁST T R ETÍ
Zmena zákona o obcích
§ 15
Zákon c . 128/2000 Sb., o obcích (obecní zrízení), se mení takto:
1. V § 29 odst. 2 se císlice „20“ nahrazuje císlicí „10“ a císlice „50“ se nahrazuje císlicí
„40“.
2. V § 117 odst. 3 vete první se císlice „15“ nahrazuje císlicí „10“, na konci ve ty druhé se tecka
nahrazuje stredníkem a doplnuje se text „vždy však príslušníci národnostních
menšin musí tvorit nejméne polovinu všech clenu výboru.“.
C ÁST C TVRTÁ
Zmena zákona o krajích
§ 16
V § 78 odst. 2 zákona c . 129/2000 Sb., o krajích (krajské z r ízení), se c íslice „10“ nahrazuje císlicí
„5“, slova „ke stejné národnosti jiné než ceské“ se nahrazují slovy
„k národnosti jiné než ceské“ a na konci vety druhé se tecka nahrazuje stredníkem a doplnuje se
text „vždy však príslušníci národnostních menšin musí tvorit nejméne polovinu všech clenu
výboru.“.
C ÁST PÁTÁ
Zmena zákona o hlavním meste Praze
§ 17
V § 78 odst. 2 zákona c . 131/2000 Sb., o hlavním meste Praze, se ve vete první císlice
„15“ nahrazuje císlicí „5“, na konci vety druhé se tecka nahrazuje st r edníkem a doplnuje se text
„vždy však príslušníci národnostních menšin musí tvorit nejméne polovinu všech clenu výboru.“.
C ÁST ŠESTÁ
10
Zmena zákona o volbách do zastupitelstev v obcích
§ 18
V § 31 zákona c . 152/1994 Sb., o volbách do zastupitelstev v obcích a o zmene a
doplnení nekterých dalších zákonu , se doplnuje odstavec 3, který v cetne poznámky pod carou c .
10a) zní:
12
3) V obci, ve které se zrizuje výbor pro národnostní menšiny podle zvláštního zákona ,se vyhláška
podle odstavc u 1 a 2 vydá i v jazyce p r íslušné národnostní menšiny.
C ÁST SEDMÁ
Zmena zákona o volbách do zastupitelstev kraju
§ 19
V § 27 zákona c .130/2000 Sb., o volbách do zastupitelstev kraju a o zmene nekterých
zákonu , se doplnuje odstavec 3, který vcetne poznámky pod carou c . 18a) zní:
„(3) V kraji, ve kterém se zrizuje výbor pro národnostní menšiny podle zvláštního
18a)
zákona,
se oznámení podle odstavcu 1 a 2 zverejní i v jazyce príslušné národnostní menšiny.
_____________
18a) § 78 odst.2 zákona c .129/2000 Sb., o krajích (krajské z r ízení), ve zn e ní zákona c .
273/2001 Sb.".
CÁST OSMÁ
Ú cinnost
§ 20
Tento zákon nabývá úcinnosti dnem vyhlášení.
Klaus v.r.
Havel v.r.
v z. Špidla v.r.
12
§ 117 odst. 3 zákona c . 128/ 2000 Sb., o obcích (obecní zrízení), ve znení zákona c .
273/2001 Sb.".
11
12
traducció no oficial
Llei 273/2001 de 10 de juliol de 2001 sobre els drets dels membres de
les minories nacionals, amb esmenes d’altres lleis
PREÀMBUL
El Parlament de la República Txeca com a parlament d’un estat democràtic i de ple dret,
considerant el dret a la identitat nacional i ètnica com part dels drets humans;
tot respectant la identitat dels membres de les minories nacionals com a individus i com a grup,
representada de manera especial per mitjà de la seva pròpia cultura, tradicions i llengua;
tot considerant la creació d’una societat multicultural i amb la intenció de facilitar la convivència
harmoniosa de les minories nacionals amb la població majoritària;
garantint als membres de les minories nacionals el dret a participar activament en la vida cultural,
social, econòmica i en els afers públics, especialment aquells que afectin les minories nacionals;
tot protegint els drets dels membres de les minories nacionals de conformitat amb els convenis
internacionals sobre drets humans i drets fonamentals als quals la República Txeca està obligada
legalment, i amb la Constitució i la Carta de Drets i Llibertats
ha determinat emetre per mitjà d’una resolució aquesta Llei de la República Txeca:
PART I
DRETS DELS MEMBRES DE LES MINORIES NACIONALS
CAPÍTOL I
DISPOSICIONS INTRODUCTÒRIES
Article 1 – Subjecte d’esmena
(1) Aquesta llei regula els drets dels membres de les minories nacionals i les responsabilitats dels
ministeris, d’altres autoritats administratives i organismes d’administracions d’autogovern regionals
(d’ara endavant, “organismes d’administració pública”) que hi tinguin relació.
(2) Les disposicions de les regulacions específiques que regulen els drets de les minories
nacionals no es veuran perjudicades per aquesta llei.
Article 2 – Definició de conceptes bàsics
(1) Una minoria nacional és una comunitat de ciutadans de la República Txeca que viuen en el
territori de l’actual República Txeca i que en general difereixen dels altres ciutadans per compartir
un mateix origen ètnic, llengua, cultura i tradicions; representen una minoria de ciutadans a la
vegada que mostren la seva voluntat de ser considerats una minoria nacional amb l’afany de
preservar i desenvolupar la seva pròpia identitat, llengua i cultura i els quals, al mateix temps,
expressen i preserven els interessos de la seva comunitat, que ha estat formada al llarg de la
història.
13
(2) El membre d’una minoria nacional és un ciutadà de la República Txeca que professa un origen
ètnic diferent del txec i que desitja ser considerat un membre d’una minoria nacional conjuntament
amb d’altres que professin el mateix origen ètnic.
CAPÍTOL II
DRETS DELS MEMBRES DE LES MINORIES NACIONALS
Article 3 - Exercici dels drets de les minories nacionals
(1) Es garanteix als membres de les minories nacionals de manera individual o conjunta amb altres
membres d’una minoria nacional la capacitat d’exercir els seus drets, determinats per aquesta llei, i
les regulacions específiques o convenis internacionals sobre drets humans i llibertats fonamentals
als quals la República Txeca està obligada legalment.
(2) L’exercici dels drets de les minories nacionals no pot resultar restringit ni denegat.
Article 4 – Lliure elecció de la pertinença a una minoria nacional
(1) La pertinença a una minoria nacional no ha de representar cap prejudici per a ningú.
(2) Els organismes de l’administració pública no duen cap registre dels membres de les minories
nacionals. L’obtenció, el tractament i l’ús de les dades relatives a la pertinença a una minoria
1)
nacional compleixen amb les disposicions de les regulacions específiques. Les dades que fan
referència al professió de l’origen ètnic obtingudes durant els censos, o d’acord amb alguna altra
llei especial que permeti determinar la pertinença a una minoria nacional, no podran ser utilitzades
per cap altre raó que no sigui per la que aquestes hagin estat recollides i guardades, així com han
de ser destruïdes després del seu tractament estadístic.
Article 5 – Dret d’associació dels membres de les minories nacionals
Els membres de les minories nacionals podran associar-se en associacions nacionals i en partits i
moviments polítics sota les condicions i de la manera que es determini per mitjà de les disposicions
2)
de les regulacions específiques.
Article 6 – Dret de participació en els afers que afectin una minoria nacional
(1) Els membres d’una minoria nacional tenen el dret de participar activament en la vida cultural,
social i econòmica i en els afers públics, especialment en aquells que afectin les minories nacionals
a les quals pertanyin tant a nivell de comunitat, regional o d’àmbit estatal.
(2) Els membres d’una minoria nacional exerceixen el seu dret d’acord amb el paràgraf 1,
especialment per mitjà de comitès per a les minories nacionals establerts d’acord amb les
3)
regulacions específiques i amb el Consell per a les Minories Nacionals (d’ara endavant, “el
Consell”).
1)
Llei 101/2000 sobre la protecció de dades personals amb esmenes d’altres lleis, segons esmenes.
Llei 83/1990 sobre l’associació de ciutadans, segons esmenes.
Llei 424/1991 sobre l’associació en partits i moviments polítics, segons esmenes
Llei 220/1999 sobre el curs del servei nacional militar o compensatori, formació militar i la posició legal dels
reservistes, segons esmenes.
Llei 221/1999 sobre els soldats regulars, amb esmenes de la Llei 155/2000.
3)
Llei 128/2000 sobre les Comunitats (governs locals), amb esmenes de la Llei 273/2001.
Llei 129/2000 sobre les Regions (governs regionals), amb esmenes de la Llei 273/2001.
Llei 131/2000 sobre la capital Praga, amb esmenes.
2)
14
3) El govern estableix el Consell com a organisme consultiu i responsable dels afers que afectin les
minories nacionals i els seus membres. Al seu capdavant hi haurà un membre del govern.
(4) Els membres del Consell són representants de les minories nacionals i de les autoritats
públiques, almenys la meitat d’ells hauran de ser representants de les minories nacionals i
designats per associacions de membres de minories nacionals.
(5) El Consell té competència per
a) disposar la preparació de les mesures governamentals que afectin els drets dels membres
de les minories nacionals a la República Txeca.
b) expressar opinions al voltant de projectes de llei, regulacions del govern i mesures que
afectin els drets dels membres de minories nacionals abans que aquestes siguin
transmeses al govern;
c) preparar els informes globals del govern sobre la situació de les minories nacionals al
territori de la República Txeca.
d) preparar les recomanacions del govern, els ministeris o altres autoritats administratives per
tal de satisfer les necessitats dels membres de les minories nacionals, especialment en
l’àmbit del sistema educatiu, la cultura i els mitjans de comunicació, l’ús de la llengua
materna i la vida social i cultural.
e) cooperar amb els organismes d’autogovern local en l’aplicació pràctica de les polítiques de
l’estat en relació a les minories nacionals;
f) proposar la distribució d’ajuts financers provinents dels pressupostos de l’estat per al
sosteniment de les activitats dels membres de les minories nacionals.
(6) Els detalls relatius a la composició del Consell i a la forma de designació dels seus membres i
les seves activitats es determinaran per mitjà de normes del Consell i ratificades pel govern.
Article 7 – El dret a fer servir el nom i cognom en la llengua de la minoria nacional
Els membres de les minories nacionals tenen dret a fer servir el seu nom i cognom en la llengua de
4)
la seva minoria nacional sota les condicions establertes per disposició legal especial.
Article 8 – Dret als noms i denominacions plurilingües
(1) Els membres de les minories nacionals que hagin viscut tradicionalment i durant un llarg
període de temps en el territori de la República Txeca tenen dret a disposar del nom de la
comunitat en la que viuen, dels noms dels seus barris, carrers i espais públics, així com dels
serveis en els edificis de les autoritats públiques i col·legis electorals, en la llengua de la minoria
nacional juntament amb la llengua txeca.
(2) Les condicions per a l’exercici d’aquests drets d’acord amb el paràgraf 1 així com la forma de
5)
denominar els noms plurilingües s’estableixen per mitjà de disposicions legals específiques.
Article 9 – Dret a fer servir la llengua d’una minoria nacional en documentació oficial i en les
declaracions i audiències davant d’un tribunal
Els membres de les minories nacionals que hagin viscut tradicionalment i durant un llarg període de
temps en el territori de la República Txeca tenen dret a fer servir la llengua d’una minoria nacional
4)
5)
Llei 301/2000 sobre els registres, noms i cognoms, amb esmenes d’altres lleis.
Llei 128/2000 sobre les Comunitats (governs locals), amb esmenes de la Llei 273/2001.
15
en la documentació oficial i en les declaracions i audiències davant d’un tribunal. Les condicions
6)
per a l’exercici d’aquest dret s’estableixen per mitjà de disposicions legals específiques.
Article 10 – Dret a fer servir la llengua d’una minoria nacional durant les eleccions
7)
Sota les condicions establertes per mitjà de disposicions legals específiques , els membres de les
minories nacionals que hagin viscut tradicionalment i durant un llarg període de temps en el territori
de la República Txeca tenen dret a fer pública la notificació sobre els termes i el lloc de les
eleccions, o bé qualsevol altra informació dirigida als votants, en la llengua de les minories
nacionals.
Article 11 – Dret a l’educació en la llengua d’una minoria nacional
(1) Els membres de les minories nacionals que han viscut tradicionalment i durant un llarg període
de temps en el territori de la República Txeca tenen dret a la formació i a l’educació en la seva
llengua materna a les escoles i institucions escolars i pre-escolars sota les condicions establertes
8)
per mitjà de disposicions legals específiques.
(2) D’acord amb el paràgraf 1 i sota les condicions establertes per mitjà de disposicions legals
específiques, es permetrà als membres de minories nacionals d’establir
a) escoles privades en la que es faci servir la llengua de la minoria nacional com a llengua
d’ensenyament o s’hi ensenyi la llengua de la minoria nacional com a assignatura;
b) institucions escolars o pre-escolars privades.
Article 12 – Dret al desenvolupament de la cultura dels membres de les minories nacionals
(1) Els membres de les minories nacionals tenen dret a mantenir i desenvolupar la seva llengua,
cultura i tradicions i el dret a que se les respecti.
(2) L’estat s’encarrega de crear les condicions prèvies per tal de mantenir i desenvolupar la cultura,
les tradicions i les llengües dels membres de les minories nacionals que hagin viscut
tradicionalment i durant un llarg període de temps en el territori de la República Txeca; dóna suport
de manera especial a aquells programes especialitzats en els teatres, museus, galeries,
biblioteques, documentació i altres activitats dels membres de les minories nacionals. Amb aquest
objectiu, concedirà ajuts financers provinents del Pressupost; les condicions i la forma de la
concessió d’ajuts s’estableixen per mitjà d’un decret del govern.
6)
Article 18 de la Llei 99/1963 sobre el Codi de Procediments Civils, segons esmenes de la Llei 30/2000.
Article 7 de la Llei 335/1991 sobre Tribunals i Jutges.
Article 2 de la Llei 141/1961 sobre el Codi Penal, amb esmenes.
Article 33 de la Llei 182/1993 sobre el Tribunal Constitucional.
Article 12 de la Llei 563/1991 sobre Comptes.
Article 46a de la Llei 202/1990 sobre loteries i jocs, esmenada per la Llei 149/1998.
Article 3 de la Llei 337/1992 sobre l’administració dels impostos i tributs, amb esmenes de la Llei 35/1993 i la Llei
255/1994.
7)
Llei 152/1994 sobre les eleccions per als consells comunitaris amb esmenes d’altres lleis, segons esmenes.
Llei 130/2000 sobre les eleccions per als consells regionals amb esmenes d’altres lleis, segons esmenes de la Llei
273/2001.
Llei 247/1995 sobre les eleccions per al Parlament de la República Txeca, segons esmenes.
8)
Llei 76/1978 sobre institucions escolars, segons esmenes.
Llei 29/1984 sobre el sistema d’escoles primàries, secundàries i escoles secundàries modernes (Llei sobre l’Educació),
segons esmenes.
Llei 564/1990 sobre l’administració de l’estat i l’administració pròpia en el sistema educatiu, segons esmenes.
16
Article 13 – Dret a difondre i rebre informació en la llengua de la minoria nacional
(1) Els membres de les minories nacionals tenen dret a difondre i rebre informació en la seva
llengua.
(2) Amb l’objectiu de mantenir i desenvolupar la cultura, les tradicions i les llengües, l’estat dóna
suport a la publicació periòdica i no periòdica de materials impresos i a emissions de ràdio i
televisió en les llengües de les minories nacionals que hagin viscut tradicionalment i durant un llarg
període de temps en el territori de la República Txeca. Amb aquest propòsit concedirà ajuts
financers provinents del Pressupost; les condicions i la forma de la concessió d’ajuts s’estableixen
per mitjà d’un decret del govern.
(3) La creació i difusió d’emissions de ràdio i televisió relacionades amb els membres de minories
nacionals i executades per operadors autoritzats, s’estableixen per mitjà de disposicions legals
9)
específiques.
PART II
L’esmena de la Llei d’Infraccions
Article 14
La Llei 200/1990 d’Infraccions, esmenada per la Llei 337/1992, la Llei 344/1992, la Llei 359/1992, la
Llei 67/1993, la Llei 290/1993, la Llei 134/1994, la Llei 82/1995, la Llei 279/1995, la Llei 289/1995,
la Llei 112/1998, la Llei 168/1999, la Llei 360/1999, la Llei 29/2000 la Llei 121/2000, la Llei
132/2000, la Llei 151/2000, la Llei 258/2000, la Llei 361/2000, la Llei 370/2000, el Dictamen del
Tribunal Constitucional N. 52/2001, la Llei 164/2001, la Llei 254/2001, la Llei 265/2001 i la Llei
274/2001 és esmenada de la següent manera:
1. A l’Article 49, al final del paràgraf 1, el punt final se substitueix per una coma, i s’esmenen els
subparàgrafs d) i e) de la següent manera:
“d) restringeix o exclou l’exercici dels drets dels membres de les minories nacionals a un membre
d’una minoria nacional;
e) perjudica a una altra persona per la seva pertinença a una minoria nacional o origen ètnic, raça,
color, sexe, orientació sexual, llengua, religió, opinions polítiques o d’altre tipus, pertinença o
activitat en partits o moviments polítics, sindicats o altres associacions, origen social, propietat,
naixement, condicions de salut, estat civil o familiar.”
(...)
PART III
L’esmena de la Llei sobre les Comunitats
Article 15
La Llei 128/2000 sobre les Comunitats (governs locals) és esmenada de la següent manera:
1. A l’Article 29, paràgraf 2, el número “20” se substituteix pel número “10” i el número “50” se
substitueix pel número “40”.
2. A l’Article 117, paràgraf 3, el número “15” de la primera frase se substituteix pel número “10”; al
final de la segona frase el punt i final se substituteix per un punt i coma seguit del text “però els
9)
Llei 483/1991 sobre la Televisió Txeca, segons esmenes.
Llei 484/1991 sobre la Ràdio Txeca, segons esmenes.
17
membres de les minories nacionals sempre han de representar com a mínim la meitat de la totalitat
dels membres del comitè”.
PART IV
L’esmena de la Llei sobre les Regions
Article 16
A l’Article 72, paràgraf 2, de la Llei 129/2000 sobre les Regions (governs nacionals), el número “10”
és substituït pel número “5” i les paraules “el mateix origen ètnic tret del txec” són substituïdes per
les paraules “origen ètnic tret del txec”; al final de la segona frase el punt i final és substituït per un
punt i coma i el text “però els membres de les minories nacionals sempre han de representar com a
mínim la meitat de la totalitat dels membres del comitè”.
PART V
L’esmena de la Llei sobre la capital Praga
Article 17
A l’article 78, paràgraf 2, de la Llei sobre la capital Praga, el número “15” que apareix en la primera
frase és substituït pel número “5”; al final de la segona frase, el punt i final és substituït per un punt
i coma i el text “però els membres de les minories nacionals sempre han de representar com a
mínim la meitat de la totalitat dels membres del comitè”.
PART VI
L’esmena de la llei sobre les eleccions als Consells Comunitaris
Article 18
A l’Article 31 de la Llei 152/1994 sobre les eleccions als Consells Comunitaris amb esmenes
d’altres lleis, s’hi esmena el paràgraf 3; el seu enunciat, incloent-hi el peu de pàgina n.10a), és el
següent:
“(3) En les comunitats en les que s’hi estableixi un comitè per a les minories nacionals, d’acord amb
10a)
les disposicions legals específiques , els seus reglaments també seran emesos en la llengua
respectiva de la minoria nacional.
10a)
Article 17, paràgraf 3, de la Llei 128/2000 sobre Comunitats (governs locals), segons esmenes
de la Llei 273/2001.”
PART VII
L’esmena de la Llei sobre les eleccions als Consells Regionals
Article 19
A l’Article 27 de la Llei 130/2000 sobre les eleccions als Consells Regionals amb esmenes d’altres
lleis, s’hi esmena el paràgraf 3; el seu enunciat, incloent-hi el peu de pàgina n.18, és el següent:
“(3) En les regions en les que s’estigui establint un comitè per a les minories nacionals, d’acord
18a)
amb les disposicions legals específiques , les notes públiques també seran emeses en la llengua
respectiva de la minoria nacional, d’acord amb els paràgrafs 1 i 2”.
18a)
L’Article 78 de la Llei 129/2000 sobre les Regions (governs regionals), segons esmenes de la
Llei 273/2001.
18
PART VIII
Entrada en vigor
Article 20
Aquesta llei entra en vigor el dia de la seva promulgació.
19
20
unofficial translation
Chapter 104
Distributed on 2 August 2001
Collection of Laws N. 273/2001
Page 6461
273
A C T
from 10 July 2001
on rights of members of national minorities and amendment of some acts
PREAMBLE
The Parliament of the Czech Republic as the parliament of a democratic and legal state
considering the right of national and ethnic identity as a part of human rights;
respecting the identity of members of national minorities as individuals and a group representing
itself especially by its own culture, traditions and language;
considering the creation of a multicultural society and attempting to facilitate the harmonious
coexistence of national minorities with the majority population;
guaranteeing members of national minorities the right of their active participation in cultural, social
and economic life and public affairs, especially those which concern national minorities;
protecting rights of members of national minorities in accordance with international conventions on
human rights and fundamental freedoms by which the Czech Republic is bound, with the
Constitution and Charter of Rights and Freedoms
decided by resolution on this Act of the Czech Republic:
PART 1
RIGHTS OF MEMBERS OF NATIONAL MINORITIES
CHAPTER I
INTRODUCTORY PROVISIONS
§1
Subject of amendment
(1) This act regulates rights of members of national minorities and responsibilities of ministries,
other administrative authorities and bodies of regional self-government units (thereafter „public
administration bodies“) in relation to them.
(2) The provisions of special legal regulations which regulate rights of members of national
minorities are not prejudiced by this act.
§2
Definition of basic concepts
21
(1) A national minority is a community of citizens of the Czech Republic who live on the territory of
the present Czech Republic and as a rule differ from other citizens by their common ethnic origin,
language, culture and traditions; they represent a minority of citizens and at the same time they
show their will to be considered a national minority for the purpose of common efforts to preserve
and develop their own identity, language and culture and at the same time express and preserve
interests of their community which has been formed during history.
(2) The member of a national minority is a citizen of the Czech Republic who professes other than
Czech ethnic origin and wishes to be considered a member of a national minority in common with
the others who profess the same ethnic origin.
CHAPTER II
RIGHTS OF MEMBERS OF NATIONAL MINORITIES
§3
Exercise of rights of members of national minorities
(1) Members of national minorities individually or in common with other members of a national
minority are guaranteed to be able to exercise their rights determined by this act, special legal
regulations or international conventions on human rights and fundamental freedoms by which the
Czech Republic is bound.
(2) Exercise of rights of national minorities must not be restricted or ruled out.
§4
Free choice of membership of a national minority
(1) The membership of a national minority must not cause loss to anyone.
(2) The public administration bodies do not keep records of members of national minorities.
Procuring, processing and using personal data concerning the membership of a national minority
1)
comply with provisions of special legal regulations. The data on professing ethnic origin procured
by these bodies during the census or according to another special act that enables the
determination of the membership of a national minority must not be used for any other purpose
than that for which they have been collected and stored and after statistical processing they must
be destroyed.
§5
Right of association of members of a national minority
Members of a national minority can associate in national associations and political parties and
2)
movements under conditions and in a way determined by special legal regulations.
§6
Right of participation in dealing with matters concerning a national minority
(1) Members of a national minority have the right to their active participation in cultural, social and
economic life and public affairs, especially those concerning national minorities whose members
they are, and this at the level of community, region and state as a whole.
22
(2) Members of a national minority exercise their right according to paragraph 1 especially by
3)
means of committees for national minorities established according to special legal regulations and
the government´s Council for National Minorities (thereafter „the Council“).
(3) The government establishes the Council as its consultative and initiative body for matters
concerning national minorities and their members. At the head of it is a member of the government.
(4) Members of the Council are representatives of national minorities and public authorities; at least
half of them must be representatives of national minorities nominated by associations of members
of national minorities.
(5) The Council is competent to
a) arrange for the preparation of governmental measures concerning the rights of members of
national minorities in the Czech Republic;
b) express opinions on motions for bills, governmental regulations and measures con-cerning
the rights of members of national minorities before their submission to the government;
c) prepare for the government overall reports on the situation of national minorities on the
territory of the Czech Republic;
d) prepare for the government, ministries or other administrative authorities recom-mendations
for satisfying the needs of members of national minorities especially in the field of the
education system, culture and media, using their mother tongue, and social and cultural life;
e) cooperate with local self-government bodies in the practical application of state policy
relating to national minorities;
f) propose the distribution of finances expended from the Budget for the support of activities of
members of national minorities.
(6) Details concerning the composition of the Council and the way of nomination of its members
and its activities are determined in rules of the Council sanctioned by the government.
§7
Right of using name and surname in the language of a national minority
Members of national minorities have the right to use their name and surname in the language of
4)
their national minority under conditions determined by a special legal regulation.
§8
Right of multilingual names and denominations
(1) Members of national minorities living tradionally and for a long time on the territory of the Czech
Republic have the right to have the name of a community in which they live, the names of its parts,
streets and public places as well as the functions of buildings of public authorities and electoral
rooms posted in the languge of the national minority as well as in the Czech language.
(2) Conditions for exercise of this right according to paragraph 1 and the way of denomination of
5)
multilingual names are determined in a special legal regulation.
§9
Right of using the language of a national minority in official documentation and discourse
and hearing before a court
23
Members of national minorities living traditionally and for a long time on the territory of the Czech
Republic have right to use the language of a national minority in official documentation and
discourse and hearing before a court. Conditions for exercise of this right are determined in special
6)
legal regulations.
§ 10
Right of using the language of a national minoritiy during elections
7)
Under conditions determined by special legal regulations members of national minorities living
traditionally and for a long time on the territory of the Czech Republic have the right to publicise the
notice of the term and place of elections and other information for voters in the language of national
minorities.
§ 11
Right of education in the language of a national minority
(1) Members of national minorities living traditionally and for a long time on the territory of the Czech
Republic have the right of upbringing and education in their mother tongue at schools, pre-school
8)
and school institutions under conditions determined by special legal regulations.
(2) Members of national minorities according to paragraph 1 are allowed under conditions
8)
determined by special legal regulations to establish
a) private schools using the language of a national minority as the teaching language or
teaching the language of a national minority as a school subject;
b) private pre-school and school institutions.
§ 12
Right of the development of culture of members of national minorities
(1) Members of national minorities have the right to maintain and develop their language, culture
and traditions and the right to respect for them.
(2) The state creates preconditions for maintaining and developing culture, traditions and languages
of members of national minorities living traditionally and for a long time on the territory of the Czech
Republic; it supports especially such programmes which are specialised in theatres, museums,
galleries, libraries, documentation and other activites of members of national minorities. For this
purpose it provides grants from the Budget; conditions and the way of providing grants are
determined in a government decree.
§ 13
Right of spreading and receiving information in the language of a national minority
(1) Members of national minorities have the right to spread and receive information in their
language.
(2) For the purpose of maintaining and developing culture, traditions and languages the state
supports publishing periodical and non-periodical printed matter and radio and television
broadcasting in the languages of national minorities living traditionally and for a long time on the
territory of the Czech Republic. For this purpose it provides grants from the Budget; conditions and
the way of providing grants are determined by a government decree.
24
(3) Creating and disseminating radio and television broadcasting related to members of national
9)
minorities and implemented by legitimate operators are determined by special legal re-gulations.
PART II
The amendment of the Act on Misdemeanours
§ 14
The Act N. 200/1990 Coll. on misdemeanours as amended by the Act N. 337/1992 Coll., the Act N.
344/1992 Coll., the Act 359/1992 Coll, the Act N. 67/1993 Coll., the Act N. 290/1993 Coll., the Act
N.134/1994 Coll., the Act N. 82/1995 Coll., the Act N. 237/1995 Coll., the Act N. 279/1995 Coll., the
Act N. 289/1995 Coll., the Act N. 112/1998 Coll., the Act N. 168/1999 Coll., the Act N. 360/1999
Coll., the Act 29/2000 Coll., the Act N. 121/2000 Coll.,the Act N. 132/2000 Coll.,the Act N. 151/2000
Coll., the Act 258/2000 Coll., the Act N. 361/2000 Coll., the Act 370/2000 Coll., the Judgement of
the Constitutional Court N. 52/2001 Coll., the Act N. 164/2001 Coll., the Act N. 254/2001 Coll., the
Act N. 265/2001 Coll. and the Act N. 274/2001 Coll. is amended as follows:
1. In § 49 at the end of paragraph 1 the full stop is replaced by a comma and the subparagraphs d)
and e) are amended; their wording is as follows:
"d) restricts or precludes a member of a national minority from the exercise of rights of members of
national minorities;
e) causes loss to another person for his membership of a national minority or ethnic origin, race,
colour, sex, sexual orientation, language, religion, political or other views, membership or activity in
political parties or movements, trade unions or other associations, social origin, property, birth,
health condition, marriage or family status.".
2. In § 49 paragraph 2 after words „1 000 crowns“ the conjunction „and“ is replaced by
a comma and at the end of the text the words „and for a misdemeanours according to the
paragraph 1 d) and e) the penalty to the level of 5 000 crowns“ are added.
PART III
The amendment of the Act on Communities
§ 15
The Act N. 128/2000 Coll. on communities (local government) is amended as follows:
1. In § 29 paragraph 2 the figure „20“ is replaced by the figure „10“ and the figure „50“ is replaced
by the figure „40“.
2. In § 117 paragraph 3 in the first sentence the figure „15“ is replaced by the figure „10“; at the end
of the second sentence the full stop is replaced by a semicolon and the text „but members of
national minorities must always represent at least the half of all members of the committee“ is
added.
PART IV
The amendment of the Act on Regions
§ 16
25
In § 72 paragraph 2 of the Act N. 129/2000 Coll. on regions (regional government) the figure „10“ is
replaced by the figure „5“ and the words „the same ethnic origin other than Czech“ are replaced by
the words „the ethnic origin other than Czech“; at the end of the second sentence the full stop is
replaced by a semicolon and the text „but members of national minorities must always represent at
least the half of all members of the committee“ is added.
PART V
The amendment of the Act on Capital Prague
§ 17
In § 78 paragraph 2 of the Act N. 131/2000 Coll. on capital Prague in the first sentence the figure
„15“ is replaced by the figure „5“; at the end of the second sentence the full stop is replaced by a
semicolon and the text „but members of national minorities must always represent at least the half
of all members of the committee“ is added.
PART VI
The amendment of the Act on Elections to Community Councils
§ 18
In § 31 of the Act N. 152/1994 Coll. on elections to community councils and amendment of some
other acts paragraph 3 is amended; its wording including footnote N. 10a) is as follows:
”(3) In a community where the committee for national minorities is being established according to a
special act 10a), the by-law according to paragraphs 1 and 2 will be issued also in the language of
respective national minority.
___________________________
10a)
§ 117 paragraph 3 of the Act N. 128/2000 Coll. on communities (local government), as
amended by the Act N. 273/2001 Coll. ”.
PART VII
The amendment of the Act on Elections to Regional Councils
§ 19
In § 27 of the Act N. 130/200 Coll. on elections to regional councils and amendment of some acts
paragraph 3 is amended; its wording including footnote N.18a is as follows:
” (3) In a region where the committee for national minorities is being established according to a
special act 18a), the notice according to paragraphs 1 and 2 will be issued also in the language of
respective national minority.
________________________
18a)
§ 78 paragraph 2 of the Act N. 129/2000 Coll. on regions (regional government), as amen-ded
by the Act N. 273/2001 Coll. ”.
PART VIII
COMING INTO EFFECT
§ 20
This act comes into effect on the date of its promulgation.
26
Klaus, in his own hand
Havel, in his own hand
PP Špidla, in his own hand
________________________
1)
Act N. 101/2000 Coll. on protection of personal data and amendment of some acts, as amended.
2)
Act N. 83/1990 Coll. on association of citizens, as amended.
Act N. 424/1991 Coll. on association in political parties and movements, as amended.
Act N. 220/1999 Coll. on the course of national or compensatory military service, military trainings and legal
position of reservists.
Act N. 221/1999 Coll. on regular soldiers, as amended by the Act N. 155/2000 Coll.
3)
Act N. 128/2000 Coll. on communities (local government), as amended by the Act N. 273/2001 Coll.
Act N. 129/2000 Coll. on regions (regional government), as amended by the Act N. 273/2001 Coll.
Act N. 131/2000 Coll. on capital Prague, as amended.
4)
Act N. 301/2000 Coll. on registers, name and surname and amendment of some related acts.
5)
Act N. 128/2000 Coll. as amended by the Act N. 273/2001 Coll.
6)
§ 18 of the Act N. 99/1963 Coll. on the Rules of Civil Procedure, as amended by the Act N. 30/2000 Coll.
§ 7 of the Act N. 335/1991 Coll. on courts and judges.
§ 2 of the Act N. 141/1961 Coll. on judical criminal proceedings (Rules of Criminal Procedure), as
amended.
§ 33 of the Act N. 182/1993 Coll. on the Constitutional Court.
§ 12 of the Act N. 563/1991 Coll. on accounting.
§ 46a of the Act N. 202/1990 Coll. on lotteries and similar games, as amended by the Act N. 149/1998 Coll.
§ 3 of the Act N. 337/1992 Coll. on administration of taxes and charges, as amended by the Act N. 35/1993
Coll. and the Act N. 255/1994 Coll.
7)
Act N. 152/1994 Coll. on elections to community councils and amendment of some other acts, as amended.
Act N. 130/2000 Coll. on elections to regional councils and amendment of some acts, as amended by the
Act 273/2001 Coll.
Act N. 247/1995 Coll. on elections to the Parliament of the Czech Republic, as amended.
8)
Act N. 76/1978 Coll. on school insitutions, as amended.
Act N. 29/1984 Coll. on the sys tem of primary schools, secondary schools and secondary modern schools
(Education Act), as amended.
Act N. 564/1990 Coll. on state administration and self-administration in educational system, as amended.
9)
Act N. 483/1991 Coll. on Czech Television, as amended.
Act N. 484/1991 Coll. on Czech Radio, as amended.
Source: http://www.vlada.cz/1250/vrk/vrk.htm
27
28
Selection
Viz usnesení vlády ze dne 20. února 2002 c . 159, o narízení vlády, kterým se stanoví
podmínky a zpusob poskytování dotací ze státního rozpo c tu na aktivity príslušníku
národnostních menšin a na podporu integrace príslušníku romské komunity.
Sbírka zákon u c . 98/2000
98
NARÍZENÍVLÁDY
ze dne 20. února 2002,
kterým se stanoví podmínky a zp u sob poskytování dotací ze státního rozpoctu na
aktivity príslušník u národnostních menšin a na podporu integrace príslušníku romské
komunity
Vláda narizuje podle § 12 odst. 2 a § 13 odst. 2 zákona c . 273/2001 Sb., o právech príslušníku
národnostních menšin a o zmene ne kterých zákonu , a k provedení zákona c .218/2000 Sb., o
rozpoctových pravidlech a o zmene nekterých souvisejících zákonu (rozpoctová pravidla), ve znení
zákona c . 493/2000 Sb., zákona c . 141/2001 Sb., zákona c .187/2001 Sb., zákona c . 320/2001
Sb. a zákona c . 450/2001 Sb.:
CÁST PRVNÍ
OBECNÁ C ÁST
§1
Predmet úpravy
(1) Toto narízení upravuje podmínky a zpusob poskytování dotací ze státního rozpoctu na aktivity
príslušníku národnostních menšin, na zachování a rozvoj kultury, tradic a jazyku príslušníku
národnostních menšin, na rozširování a prijímání informací v jazycích príslušníku národnostních
menšin, které tradicne a dlouhodob e žijí na území Ceské republiky, jakož i k jejich vzdelávání a na
podporu integrace príslušníku romské komunity (dále jen "dotace").
(2) Dotace na cinnosti uvedené v odstavci l jsou poskytovány fyzickým nebo právnickým osobám v
13
souladu se zvláštním právním predpisem
§2
Vymezení pojm u
Pro úcely tohoto narízení se rozumí
a) poskytovatelem ústrední orgán státní správy, který vyhlašuje a uskute cn uje výberové
13
Zákon c . 218/2000 Sb., o rozpoctových pravidlech a o zmene nekterých souvisejících zákonu (rozpoctoba
pravidla), ve znení pozdejších predpisu .
29
dotacní rízení a rozhoduje o úcelovém poskytování dotací na aktivity príslušníku národnostních
menšin nebo na cinnosti ve prospech príslušníku národnostních menšin,
b) žadatelem ten, kdo se podáním projektu uchází o poskytnutí dotace,
c) príjemcem ten žadatel, v jehož prospech bylo o poskytnutí dotace poskytovatelem rozhodnuto a
jenž je realizátorem projektu,
d) projektem popis cinnosti se zamerením na aktivity príslušníku národnostních menšin nebo
cinnosti ve prospech národnostních menšin, a to v oblasti
1. uchování, rozvoje a prezentace kultur národnostních menšin,
2. rozširování a prijímání informací v jazycích národnostních menšin ci v prevážné míre
v jazycích národnostních menšin nebo o národnostních menšinách ve spolecnosti,
3. vzdelávání v jazycích národnostních menšin a multikulturní výchovy, nebo
4. podpory integrace príslušníku romské komunity,
e) výberovým dotacním rzením proces zahrnující vyhlášení výb e rového dotacního rízení,
dále prijímání žádostí o poskytnutí dotace a prihlášek projektu , hodnocení projektu ,
14
navržení výše financní cástky na jejich realizaci a vydání rozhodnutí o poskytnutí dotace .
[...]
CÁSTD RUHÁ
ZVLÁŠTNÍ CÁST
Podpora uchování, rozvoje a prezentace kultur národnostních menšin
§ 14
(1) Cílem podpory je uchování a rozvoj kultur príslušník u národnostních menšin žijících v Ceské
republice, studium, rozbory a dokumentace národnostních kultur a lidových tradic menšin,
porozumení a tolerance ve spolecnosti, poznání historie, tradic a kultur r u zných etnik, zlepšení
komunikace mezi vetšinovou spolecností a menšinami. Poskytovatelem dotací na tyto aktivity je
Ministerstvo kultury.
(2) Financní prostredky na podporu aktivit uvedených v odstavci 1 navrhne Ministerstvo kultury jako
specifický závazný ukazatel Podpora kulturních aktivit národnostních menšin ve své kapitole
státního rozpoctu na každý rozpoctový rok.
§ 15
Dotace mohou být poskytnuty na projekty pro
a) divadla,
b) muzea,
c) galerie,
14
§14 odst. 3 zákona c . 218/2000 Sb.,
30
d) knihovny,
e) dokumentacní cinnost,
f) vydávání neperiodických publikací,
g) vydávání periodických publikací, pokud nejde o dotace podle § 17
h) další aktivity príslušníku národnostních menšin, zejména um e lecké, kulturne vzdelávací
akce, studium, rozbory a dokumentace národnostních kultur a lidových tradic národnostních
menšin, publikacní cinnost, multietnické akce.
Podpora rozširování a prijímání informací v jazycích národnostních menšin
§ 16
(1) Cílem podpory ze státního rozpo c tu je vytvá r et podmínky pro rozširování a prijímání informací
v jazycích národnostních menšin c i v prevážné míre v jazycích národnostních menšin, jakož i
informací o národnostních menšinách ve spole c nosti.
Poskytovatelem dotací pro tento ú c el je Ministerstvo kultury.
(2) Financní prostredky na podporu aktivit uvedených v odstavci 1 navrhne Ministerstvo kultury jako
specifický závazný ukazatel Podpora rozširování a prijímání informací v jazycích národnostních
menšin ve své kapitole státního rozpoctu na každý rozpoctový rok.
§ 17
Podpora projektu se zam er ením na rozširování a prijímání informací se týká
a) periodického tisku vydávaného v jazycích národnostních menšin ci v prevážné míre v
jazycích národnostních menšin nebo informací o národnostních menšinách ve spolecnosti,
b) provozování rozhlasového nebo televizního vysílání v jazycích národnostních menšin ci v
prevážné míre v jazycích národnostních menšin nebo informací o národnostních menšinách ve
spolecnosti.
[…]
Podpora vzd e lávání v jazycích národnostních menšin a multikulturní výchovy
§ 19
(1) Cílem podpory je vytvá r et podmínky pro napl n ování státní politiky v oblasti vzdelávání v
jazycích národnostních menšin a multikulturní výchovy. Podpora projektu multikulturní
výchovy detí a mládeže smeruje k posilování v e domí obecné lidské sounáležitosti, k
výchove k demokratickému obcanství, poznávání historie a kultury jiných národu , ke
vzájemné toleranci a proti rasismu a xenofobii. Poskytovatelem dotací ze státního rozpoctu
na tyto aktivity je Ministerstvo školství, mládeže a telovýchovy.
(2) Financní prostredky na podporu aktivit uvedených v odstavci 1 navrhne Ministerstvo
školství, mládeže a t e lovýchovy jako specifický závazný ukazatel Podpora vzdelávání v
jazycích národnostních menšin a multikulturní výchova ve své kapitole státního rozpoctu na
každý rozpoctový rok.
31
§ 20
Podpora projektu se zamerením na vzdelávání v jazycích národnostních menšin, mimoškolních a
volnocasových aktivit detí a mládeže príslušníku národnostních menšin a projektu multikulturní
výchovy se týká
a) jazykového vzdelávání detí a mládeže príslušníku národnostních menšin,
b) spolecensko-kulturních, sportovních a dalších vzdelávacích aktivit pro d e ti a mládež
príslušníku národnostních menšin a vetšinové spole c nosti ve vztahu k menšinovým
spolecnostem,
c) dokumentace, rozboru , výzkumu a tvorby vzdelávacích programu v oblasti národnostne
menšinového vzdelávání.
Podpora projektu integrace príslušníku romské komunity
§ 21
(1) Cílem podpory je vyrovnávání podmínek príslušníku romské komunity, zvlášte v oblasti
vzdelávání a sociální s durazem na zamezení spolecenského vylucování príslušníku romské
komunity, postavení romských žen a zajištení spoluúcasti Romu pri zavádení integracních
programu , vytvárení duvery, porozumení a tolerance ve spolecnosti, Poznan historie a tradic
romské kultury, zlepšení komunikace mezi romskou komunitou a vetšinovou spolecností.
Poskytovatelem dotací na projekty integrace príslušníku romské komunity jsou.
Ministerstvo školství, mládeže a telovýchovy, Ministerstvo kultury a Ministerstvo práce a
sociálních vecí.
(2) Financní prostredky na podporu aktivit uvedených v odstavci 1 navrhnou príslušná ministerstva
jako specifický závazný ukazatel Podpora projektu integrace príslušníku romské komunity ve svých
kapitolách státního rozpoctu na každý rozpoctový rok.
§ 22
Dotace v oblasti podpory projektu integrace príslušníku romské komunity jsou poskytovány
právnickým osobám.
§ 23
Zamerení podpory projektu v oblasti integrace príslušníku romské komunity se Thika
a) podpory integrace príslušníku romské komunity, zejména v oblasti spolecenských a
kulturních aktivit a vzdelávání,
b) podpory vzd e lávání romských žáku a studentu ,
c) podpory rozvoje poskytování zvláštních sociálních služeb.
CÁSTTRETÍ
ZÁVERECNÉ USTANOVENÍ
32
§ 24
Úcinnost
Toto narízení nabývá úcinnosti dnem 15. dubna 2002.
Predseda vlády:
Ing. Zeman v.r.
Místopredseda vlády:
JUDr. Rychetský v.r.
33
34
Source: http://www.vlada.cz/1250/vrk/vrk.htm
Collection of Laws N. 98/2002
Government Decree
from February 20, 2002
which determines the conditions and way of providing grants
from the State Budget for the activities of members of national minorities
and the support of integration of members of the Roma community
The Government orders according to § 12/2 and § 13/2 of Act N. 273/2001 Coll. on the
rights of members of national minorities and the amendment of some acts and for the
completion of Act N. 218/2000 on budgetary rules and the amendment of some relating acts
(budgetary rules), as amended by Act N. 493/2000 Coll. Act N. 187/2001 Coll., Act N.
320/2001 Coll. and Act N. 450/2001 Coll.
PART 1
GENERAL PART
§1
The subject of legislation
(1) This Decree amends the conditions and way of providing grants from the State Budget for the
activities of members of national minorities, preservation and development of culture, traditions and
languages of members of national minorities, dissemination and acceptance of information in
languages of members of national minorities that have been living on the territory of the Czech
Republic as well as their education and the support of integration of members of the Roma
community (hereinafter „grants“).
(2) Grants for activities mentioned in Clause 1 are provided to natural or legal persons in
accordance with a special legislation regulation.1)
§2
The definition of concepts
For the purposes of this Decree
a) a provider is a state administration authority that announces and implements a competitive grant
procedure and decides grants provided to members of national minorities for a certain purpose or
activity for the benefit of members of national minorities,
b) an applicant is a person who applies for a grant by the submission of a project;
c) an acceptor is an applicant for whose benefit a provider decides to provide a grant and who
implements a project;
d) a project is the description of activity aimed at the activities of members of national
minorities or activities for the benefit of members of national minorities in the field of
35
1. the preservation, development and presentation of cultures of national minorities,.2
2. the dissemination and acceptance of information in languages of national minorities or
largely in languages of national minorities or information on national minorities in society,
3. education in languages of national minorities and multicultural upbringing, or
4. the support of integration of members of the Roma population,
e) competitive granting procedures including the announcement of a competitive granting
procedure, acceptance of applications for grants and offers of projects, evaluation of projects,
proposals of amounts for their implementation and issuance of decisions on grants.2)
[…]
PART 2
SPECIAL PART
The support of preservation, development and presentation
of cultures of national minorities
§ 14
(1) The aim of the support is to preserve and develop the cultures of members of national
minorities living in the Czech Republic as well as to study, analyse and demonstrate national
cultures and folk traditions of minorities by documentation, understanding and tolerance in society,
knowledge of history, traditions and culture of various ethnic groups and improvement of
communication between the majority and minorities. A provider of grants for these activities is the
Ministry of Culture.
(2) The Ministry of Culture proposes financial means for the support of activities mentioned in
Clause 1 as a specific binding index ‘The Support of Cultural Activities of National Minorities’ within
its chapter of the State Budget for every budget year.
§ 15
It is possible to provide grants for projects concerning
a) theatres,
b) museums,
c) galleries,
d) libraries,
e) documentation,
f) issuance of non-periodical publications,
g) issuance of periodical publications out of the grants according to § 17.
h) other activities of members of national minorities, especially artistic, cultural and edu-cational
ones, study, analyses and documentation of national cultures and folk traditions of
national minorities, publications and multi-ethnic activities.
The support of dissemination and acceptance of information in languages of national
minorities.
§ 16
36
(1) The support from the State Budget is aimed at creating conditions for the dissemination
and acceptance of information in languages of national minorities or largely in languages of
national minorities and information on national minorities in the society. The provider of
grants for this purpose is the Ministry of Culture.
(2) The Ministry of Culture proposes financial means for the support of activities mentioned in
Clause 1 as a specific binding index ‘The Support of Dissemination and Acceptance of Information
in Languages of National Minorities’ in its chapter of the State Budget for every budget year.
§ 17
The support of projects aimed at the dissemination and acceptance of information relates to
a) periodical publications issued in languages of national minorities or largely in languages of
national minorities or information on national minorities in society,
b) radio or television broadcasting in languages of national minorities or largely in languages of
national minorities or information on national minorities in society.
[…]
The support of education in languages of national minorities and multicultural upbringing
§ 19
(1) The aim of the support is to create conditions for the realisation of state policy in the field of
education in languages of national minorities and multicultural upbringing. The support of projects
focused on the multicultural upbringing of children and young people is aimed at strengthening the
awareness of human solidarity, upbringing to democratic citizenship, knowledge of history and
culture of other nations, mutual tolerance and the fight against racism and xenophobia. The
provider of grants for these activities from the State Budget is the Ministry of Education, Youth and
Sports.
(2) The Ministry of Education, Youth and Sports proposes financial means for the support of
activities mentioned in Clause 1 as a special binding index ‘The Support of Education in
Languages of National Minorities and Multicultural Upbringing’ in its chapter of the State
Budget for every budget year.
§ 20
The support of projects aimed at education in languages of national minorities, out-of-school and
leisure activities of children and young people from members of national minorities and projects
aimed at multicultural upbringing relates to
a) language courses for children and young people from members of national minorities,
b) sociocultural, sportive and other educational activities of children and young people from
members of national minorities,
c) documentation, analyses, research and elaboration of educational programmes in the field of
education of national minorities.
The support of projects aimed at the integration of members of the Roma community
§ 21
37
(1) The aim of the support is to create equal conditions for members of the Roma community,
especially in the field of education and welfare laying stress on prevention of the social
discrimination of members of the Roma community, situation of Roma women, assurance of the
participation of members of the Roma community in the application of integration programmes,
atmosphere of trust, understanding and tolerance in society, knowledge of history and traditions of
the Roma population, improvement of communication between the Roma community and the
majority. Providers of grants for projects aimed at the integration of members of the Roma
population are the Ministry of Education, Youth and Sports, Ministry of Culture and Ministry of
Labour and Social Affairs.
(2) Respective ministries propose financial means for the support of activities mentioned in
Clause 1 as a specific binding index ‘The Support of Projects for the Integration of Members of the
Roma Community’ in their chapters of the State Budget for every budget year.
§ 22.9
Grants for the support of projects aimed at the integration of members of the Roma
community are provided to legal persons.
§ 23
The support of projects in the field of the integration of members of the Roma community
relates to the support of
a) integration of members of the Roma community, especially in the field of social and
cultural activities and education,
b) education of Roma pupils and students,
c) development of providing special social services.
PART 3
FINAL PROVISION
§ 24
The effect of the Decree
This Decree comes into effect on 15 April, 2002.
Prime Minister:
Ing. Zeman
Deputy Prime Minister:
JUDr. Rychetský
___________________________
1) Act N. 218/2000 Coll. on budgetary rules and the amendment of some acts (budgetary
rules), as amended by following regulations.
2) § 14/3 of Act N. 218/2000 Coll.
3) Act N. 250/2000 Coll. on budgetary rules of regional budgets, as amended by following
regulations.
4) § 14/1 of Act N. 218/2000 Coll.
5) Act N. 143/1992 Coll. on wages and compensations for being on duty in budgetary and
some other organisations and authorities, as amended by following regulations.
Government Decree N. 251/1992 Coll. on wages of employees of budgetary or some other
organisations, as amended by following regulations.
6) Act N. 119/1992 Coll. on the coverage of travelling expenses, as amended by following
regulations.
7) § 12 and 13 of Act N. 218/2000 Coll..10
38
8) § 14/3 of Act N. 218/2000 Coll.
9) Decree N. 12/2001 Coll. which determines the principles and terms of the financial
settlement of obligations to the State Budget.
10) For example Act N. 320/2001 Coll. on financial control in state administration and the
amendment of some acts (Financial Control Act); § 44 of Act N. 218/2000 Coll., as amended
by Act N. 187/2001 Coll. and Act N. 320/2001 Coll.
11) § 2/4 b) of Decree N. 12/2001 Coll. which determines the principles and terms of the
financial settlement of obligations to the State Budget.
12) Act N. 46/2000 Coll. on rights and duties relating to the issuance of periodical
publications and the amendment of some other acts (Press Act).
39
40
Traducció no oficial
Decret del Govern 98/2002 de 20 de Febrer de 2002
que determina les condicions i el procediment per a la concessió d’ajuts del pressupost de
l’estat per a activitats dels membres de les minories nacionals i al suport de la integració
dels membres de la comunitat roma.
El govern regula, d’acord amb l’article 12/2 i 13/2 de la Llei 273/2001 sobre els drets dels membres
de les minories nacionals, amb esmenes d’altres lleis, i en compliment de la Llei 218/2000 sobre
normes pressupostàries, amb esmenes d’altres lleis que hi fan referència (normes
pressupostàries), modificada per la Llei 493/2000, Llei 187/2001, Llei 320/2001 i Llei 450/2001.
PART 1- PART GENERAL
Article 1- El subjecte de legislació
(1) Aquest decret modifica les condicions i el procediment per a la concessió d’ajuts del pressupost
de l’estat per a les activitats dels membres de les minories nacionals, la preservació i
desenvolupament de la cultura, les tradicions i les llengües dels membres de les minories
nacionals, la difusió i l‘acceptació de la informació en les llengües dels membres de les minories
nacionals que hagin viscut dins el territori de la República Txeca, així com per a la seva educació i
el suport cap a la integració dels membres de la comunitat roma (d’ara en davant, “ajuts”).
(2) Els ajuts per a les activitats esmentades en el paràgraf 1 es concediran a persones naturals o
1
jurídiques d’acord amb les regulacions de la legislació especial.
Article 2
En relació als objectius d’aquest decret,
a) el proveïdor és una autoritat de l’administració de l’estat que anuncia i duu a terme els
procediments d’una convocatòria d’ajuts, i decideix quines són els ajuts atorgats a membres de les
minories nacionals per a un objectiu o activitat concrets, en benefici de membres de les minories
nacionals,
b) un sol·licitant és la persona que sol·licita un ajut mitjançant la presentació d’un projecte;
c) l’acceptant és el sol·licitant a benefici del qual el proveïdor decideix atorgar un ajut, i qui realitza
el projecte;
d) un projecte és la descripció de l’activitat adreçada a les activitats de membres de minories
nacionals, o activitats a benefici de membres de minories nacionals, en els camps de
1. la preservació, desenvolupament i introducció a les cultures de les minories nacionals,
2. la difusió i acceptació d’informació en llengües de minories nacionals, o majoritàriament en
llengües de minories nacionals, o informació al voltant de les minories nacionals en la societat,
1
Llei 218/2000 sobre normativa pressupostària i esmenes d’algunes lleis (normativa pressupostària),
modificada per successives regulacions.
41
3. l’ensenyament en llengües de minories nacionals i educació en la multiculturalitat, o
4. el suport a la integració de membres de la comunitat roma,
e) els procediments d’una convocatòria d’ajuts inclouen l’anunci dels procediments del concurs,
l’acceptació de les sol·licituds d’ajuts i ofertes de projectes, l’avaluació dels projectes, la proposta
2
dels imports per a la seva realització i la publicació de les decisions respecte als ajuts.
[...]
PART 2 – PART ESPECIAL
El suport a la preservació, desenvolupament i introducció a les cultures de minories
nacionals
Article 14
(1) L’objectiu d’aquest suport és preservar i desenvolupar les cultures dels membres de les
minories nacionals que visquin a la República Txeca, així com estudiar, analitzar i exposar les
cultures i tradicions populars de les minores per mitjà de la documentació, la comprensió i la
tolerància en la societat, el coneixement de la història, les tradicions i cultura dels diversos grups
ètnics i la millora de la comunicació entre la majoria i les minories. El proveïdor d’ajuts per a
aquestes activitats és el Ministeri de Cultura.
(2) El Ministeri de Cultura proposarà els mitjans financers per al suport de les activitats esmentades
en el pàràgraf 1, en un índex específic de compliment obligatori, “El Suport a les Activitats Culturals
de les Minories Nacionals” dins el capítol del Pressupost de l’estat per a cada any pressupostari.
Article 15
És possible atorgar ajuts per projectes relacionats amb:
a) teatres
b) museus
c) galeries
d) biblioteques
e) documentació
f) producció de publicacions no periòdiques
g) producció de publicacions periòdiques a partir dels ajuts especificats en l’article 17
h) altres activitats de membres de minories nacionals, en especial les artístiques, culturals i
educatives, l’estudi, anàlisi i documentació al voltant de les cultures nacionals i les tradicions
populars de les minories nacionals, les publicacions i activitats multiètniques.
El suport a la difusió i acceptació d’informació en llengües de minories nacionals
Article 16
(1) El suport des del pressupost de l’estat s’adreça a crear les condicions per a la difusió i
l’acceptació d’informació en llengües de minories nacionals, o sobretot en llengües de minories
nacionals i informació sobre les minories nacionals en la societat. El proveïdor dels ajuts per a
aquest objectiu és el Ministeri de Cultura.
2
Article 14/3 de la Llei 218/2000.
42
Article 17
El suport als projectes adreçats a la difusió i acceptació d’informació guardarà relació amb:
a) les publicacions periòdiques editades en llengües de minories nacionals, o sobretot en llengües
de minories nacionals, o amb informació al voltant de les minories nacionals en la societat,
b) les emissions de ràdio i televisió en llengües de minories nacionals, o sobretot en llengües de
minories nacionals, o informació al voltant de les minories nacionals en la societat.
[...]
El suport a l’ensenyament en llengües de minories nacionals i educació
multicultural
Article 19
(1) L’objectiu del suport és crear les condicions per a la realització de la política estatal en el camp
de l’ensenyament en llengües de minories nacionals i l’educació multicultural. El suport als
projectes adreçats a l’educació multicultural de nens i joves té per objectiu el reforçament de la
conscienciació de la solidaritat humana, l’educació per a la ciutadania democràtica, el coneixement
de la història i la cultura d’altres nacions, la tolerància mútua i la lluita contra el racisme i la
xenofòbia. El proveïdor d’ajuts per a aquestes activitats, a través dels pressupostos de l’estat, és el
Ministeri d’Educació, Joventut i Esports.
(2) El Ministeri d’Educació, Joventut i Esports proposarà els mitjans financers per al suport de les
activitats esmentades en el pàràgraf 1, en un índex específic de compliment obligatori, “El Suport a
l’Ensenyament en llengües de Minories Nacionals i a l’Educació Multicultural”, dins el capítol del
Pressupost de l’estat per a cada any pressupostari.
Article 20
El suport als projectes adreçats a l’ensenyament en llengües de minories nacionals, activitats
extraescolars i de lleure d’infants i gent jove pertanyents a minories nacionals, i als projectes dirigits
a l’educació multicultural, guardaran relació amb:
a) cursos de llengua per a infants i gent jove pertanyents a minories nacionals,
b) activitats socioculturals, esportives i educatives per a infants i gent jove pertanyents a minories
nacionals,
c) documentació, anàlisis, recerca i elaboració de programes educatius en el camp de l’educació
de les minories nacionals.
El suport a projectes adreçats a la integració de membres de la comunitat
roma
Article 21
(1) L’objectiu del suport és crear una igualtat de condicions per als membres de la comunitat roma,
de manera especial en l’àmbit de l’educació i el benestar, tot posant èmfasi en la prevenció de la
discriminació social de membres de la comunitat roma, la situació de les dones roma, el
garantiment de la participació de membres de la comunitat roma en l’aplicació dels programes
43
d’integració, en una atmosfera de confiança, enteniment i tolerància en la societat, el coneixement
de la història i les tradicions de la població roma, la millora de la comunicació entre la comunitat
roma i la majoritària. Els proveïdos dels ajuts per a projectes destinats a la integració dels membres
de la població roma són el Ministeri d’Educació, Joventut i Esports, el Ministeri de Cultura i el
Ministeri del Treball i Afers Socials.
(2) Els respectius ministeris proposaran els mitjans financers per al suport de les activitats
esmentades en el paràgraf 1, en un índex específic de compliment obligatori, “El Suport a projectes
per a la integració dels membres de la comunitat roma”, dins el capítol del Pressupost de l’estat per
a cada any pressupostari.
Article 22
Els ajuts per al suport de projectes dirigits a la integració de membres de la comunitat roma es
concediran a persones jurídiques.
Article 23
El suport als projectes en l’àmbit de la integració de membres de la comunitat roma tindran relació
amb el suport de:
a) la integració dels membres de la comunitat roma, especialment en l’àmbit de les activitats socials
i culturals i l’educació,
b) l’educació d’alumnes i estudiants roma,
c) el desenvolupament de la concessió de serveis socials especials.
Article 24
Vigència del decret
Aquest decret entra en vigor el 15 d’abril de 2002.
Primer Ministre:
Zeman
Viceprimer Ministre
Rychetský
44
st
31 UNESCO General Conference
Paris, November 2001
Universal Declaration on Cultural Diversity
The General Conference,
Committed to the full implementation of the human rights and fundamental freedoms proclaimed in
the Universal Declaration of Human Rights and other universally recognized legal instruments,
such as the two International Covenants of 1966 relating respectively to civil and political rights
and to economic, social and cultural rights,
Recalling that the Preamble to the Constitution of UNESCO affirms “that the wide diffusion of
culture, and the education of humanity for justice and liberty and peace are indispensable to the
dignity of man and constitute a sacred duty which all the nations must fulfil in a spirit of mutual
assistance and concern”,
Further recalling Article I of the Constitution, which assigns to UNESCO among other purposes
that of recommending “such international agreements as may be necessary to promote the free
flow of ideas by word and image”,
Referring to the provisions relating to cultural diversity and the exercise of cultural rights in the
15
international instruments enacted by UNESCO,
Reaffirming that culture should be regarded as the set of distinctive spiritual, material, intellectual
and emotional features of society or a social group, and that it encompasses, in addition to art and
16
literature, lifestyles, ways of living together, value systems, traditions and beliefs,
Noting that culture is at the heart of contemporary debates about identity, social cohesion, and the
development of a knowledge-based economy,
Affirming that respect for the diversity of cultures, tolerance, dialogue and cooperation, in a climate
of mutual trust and understanding are among the best guarantees of international peace and
security,
Aspiring to greater solidarity on the basis of recognition of cultural diversity, of awareness of the
unity of humankind, and of the development of intercultural exchanges,
15 Among which, in particular, the Florence Agreement of 1950 and its Nairobi Protocol of 1976, the Universal Copyright Convention
of 1952, the Declaration of Principles on International Cultural Cooperation of 1966, the Convention on the Means of Prohibiting and
Preventing the Illicit Import, Export and Transfer of Ownership of Cultural Property (1970), the Convention for the Protection of World
Cultural and Natural Heritage of 1972, the UNESCO Declaration on Race and Racial Prejudice of 1978, the Recommendation
concerning the Status of the Artist of 1980, and the Recommendation on Safeguarding Traditional and Popular Culture of 1989.
16 This definition is in line with the conclusions of the World Conference on Cultural Policies (MONDIACULT, Mexico City, 1982), of
the World Commission on Culture and Development (Our Creative Diversity, 1995), and of the Intergovernmental Conference on
Cultural Policies for Development (Stockholm, 1998).
45
Considering that the process of globalization, facilitated by the rapid development of new
information and communication technologies, though representing a challenge for cultural diversity,
creates the conditions for renewed dialogue among cultures and civilizations,
Aware of the specific mandate which has been entrusted to UNESCO, within the United Nations
system, to ensure the preservation and promotion of the fruitful diversity of cultures,
Proclaims the following principles and adopts the present Declaration:
IDENTITY, DIVERSITY AND PLURALISM
Article 1 – Cultural diversity: the common heritage of humanity
Culture takes diverse forms across time and space. This diversity is embodied in the uniqueness
and plurality of the identities of the groups and societies making up humankind. As a source of
exchange, innovation and creativity, cultural diversity is as necessary for humankind as biodiversity
is for nature. In this sense, it is the common heritage of humanity and should be recognized and
affirmed for the benefit of present and future generations.
Article 2 – From cultural diversity to cultural pluralism
In our increasingly diverse societies, it is essential to ensure harmonious interaction among
people and groups with plural, varied and dynamic cultural identities as well as their willingness to
live together. Policies for the inclusion and participation of all citizens are guarantees of social
cohesion, the vitality of civil society and peace. Thus defined, cultural pluralism gives policy
expression to the reality of cultural diversity. Indissociable from a democratic framework, cultural
pluralism is conducive to cultural exchange and to the flourishing of creative capacities that
sustain public life.
Article 3 – Cultural diversity as a factor in development
Cultural diversity widens the range of options open to everyone; it is one of the roots of
development, understood not simply in terms of economic growth, but also as a means to achieve
a more satisfactory intellectual, emotional, moral and spiritual existence.
CULTURAL DIVERSITY AND HUMAN RIGHTS
Article 4 – Human rights as guarantees of cultural diversity
The defence of cultural diversity is an ethical imperative, inseparable from respect for human
dignity. It implies a commitment to human rights and fundamental freedoms, in particular the rights
of persons belonging to minorities and those of indigenous peoples. No one may invoke cultural
diversity to infringe upon human rights guaranteed by international law, nor to limit their scope.
Article 5 – Cultural rights as an enabling environment for cultural diversity
Cultural rights are an integral part of human rights, which are universal, indivisible and
interdependent. The flourishing of creative diversity requires the full implementation of cultural
rights as defined in Article 27 of the Universal Declaration of Human Rights and in Articles 13 and
15 of the International Covenant on Economic, Social and cultural Rights. All persons should
therefore be able to express themselves and to create and disseminate their work in the language
of their choice, and particularly in their mother tongue; all persons should be entitled to quality
education and training that fully respect their cultural identity; and all persons should be able to
participate in the cultural life of their choice and conduct their own cultural practices, subject to
respect for human rights and fundamental freedoms.
Article 6 – Towards access for all to cultural diversity
While ensuring the free flow of ideas by word and image care should be exercised that all cultures
can express themselves and make themselves known. Freedom of expression, media pluralism,
multilingualism, equal access to art and to scientific and technological knowledge, including in
46
digital form, and the possibility for all cultures to have access to the means of expression and
dissemination are the guarantees of cultural diversity.
CULTURAL DIVERSITY AND CREATIVITY
Article 7 – Cultural heritage as the wellspring of creativity
Creation draws on the roots of cultural tradition, but flourishes in contact with other cultures. For
this reason, heritage in all its forms must be preserved, enhanced and handed on to future
generations as a record of human experience and aspirations, so as to foster creativity in all its
diversity and to inspire genuine dialogue among cultures.
Article 8 – Cultural goods and services: commodities of a unique kind
In the face of present-day economic and technological change, opening up vast prospects for
creation and innovation, particular attention must be paid to the diversity of the supply of creative
work, to due recognition of the rights of authors and artists and to the specificity of cultural goods
and services which, as vectors of identity, values and meaning, must not be treated as mere
commodities or consumer goods.
Article 9 – Cultural policies as catalysts of creativity
While ensuring the free circulation of ideas and works, cultural policies must create conditions
conducive to the production and dissemination of diversified cultural goods and services through
cultural industries that have the means to assert themselves at the local and global level. It is for
each State, with due regard to its international obligations, to define its cultural policy and to
implement it through the means it considers fit, whether by operational support or appropriate
regulations.
CULTURAL DIVERSITY AND INTERNATIONAL SOLIDARITY
Article 10 – Strengthening capacities for creation and dissemination worldwide
In the face of current imbalances in flows and exchanges of cultural goods and services at the
global level, it is necessary to reinforce international cooperation and solidarity aimed at enabling all
countries, especially developing countries and countries in transition, to establish cultural industries
that are viable and competitive at national and international level.
Article 11 – Building partnerships between the public sector, the private sector and civil
society
Market forces alone cannot guarantee the preservation and promotion of cultural diversity, which is
the key to sustainable human development. From this perspective, the pre-eminence of public
policy, in partnership with the private sector and civil society, must be reaffirmed.
Article 12 – The role of UNESCO
UNESCO, by virtue of its mandate and functions, has the responsibility to:
(a) Promote the incorporation of the principles set out in the present Declaration into the
development strategies drawn up within the various intergovernmental bodies;
(b) Serve as a reference point and a forum where States, international governmental and nongovernmental organizations, civil society and the private sector may join together in elaborating
concepts, objectives and policies in favour of cultural diversity;
(c) Pursue its activities in standard-setting, awareness-raising and capacity-building in the areas
related to the present Declaration within its fields of competence;
47
(d)
Facilitate the implementation of the Action Plan, the main lines of which are appended to
the present Declaration.
MAIN LINES OF AN ACTION PLAN FOR THE IMPLEMENTATION OF THE UNESCO
UNIVERSAL DECLARATION ON CULTURAL DIVERSITY
The Member States commit themselves to taking appropriate steps to disseminate widely the
“UNESCO Universal Declaration on Cultural Diversity”, in particular by cooperating with a view to
achieving the following objectives:
1.
Deepening the international debate on questions relating to cultural diversity, particularly in
respect of its links with development and its impact on policy-making, at both national and
international level; taking forward notably consideration of the opportunity of an international legal
instrument on cultural diversity.
2.
Advancing in the definition of principles, standards and practices, on both the national and
the international levels, as well as of awareness-raising modalities and patterns of cooperation, that
are most conducive to the safeguarding and promotion of cultural diversity.
3.
Fostering the exchange of knowledge and best practices in regard to cultural pluralism with
a view to facilitating, in diversified societies, the inclusion and participation of persons and groups
from varied cultural backgrounds.
4.
Making further headway in understanding and clarifying the content of cultural rights as an
integral part of human rights.
5.
Safeguarding the linguistic heritage of humanity and giving support to expression, creation
and dissemination in the greatest possible number of languages.
6.
Encouraging linguistic diversity – while respecting the mother tongue – at all levels of
education, wherever possible, and fostering the learning of several languages from the youngest
age.
7.
Promoting through education an awareness of the positive value of cultural diversity and
improving to this end both curriculum design and teacher education.
8.
Incorporating, where appropriate, traditional pedagogies into the education process with a
view to preserving and making full use of culturally appropriate methods of communication and
transmission of knowledge.
9.
Encouraging “digital literacy” and ensuring greater mastery of the new information and
communication technologies, which should be seen both as educational discipline and as
pedagogical tools capable of enhancing the effectiveness of educational services.
10.
Promoting linguistic diversity in cyberspace and encouraging universal access through the
global network to all information in the public domain.
11.
Countering the digital divide, in close cooperation in relevant United Nations system
organizations, by fostering access by the developing countries to the new technologies, by helping
them to master information technologies and by facilitating the digital dissemination of endogenous
cultural products and access by those countries to the educational, cultural and scientific digital
resources available worldwide.
48
12.
Encouraging the production, safeguarding and dissemination of diversified contents in the
media and global information networks and, to that end, promoting the role of public radio and
television services in the development of audiovisual productions of good quality, in particular by
fostering the establishment of cooperative mechanisms to facilitate their distribution.
13.
Formulating policies and strategies for the preservation and enhancement of the cultural
and natural heritage, notably the oral and intangible cultural heritage, and combating illicit traffic in
cultural goods and services.
14.
Respecting and protecting traditional knowledge, in particular that of indigenous peoples;
recognizing the contribution of traditional knowledge, particularly with regard to environmental
protection and the management of natural resources, and fostering synergies between modern
science and local knowledge.
15.
Fostering the mobility of creators, artists, researchers, scientists and intellectuals and the
development of international research programmes and partnerships, while striving to preserve and
enhance the creative capacity of developing countries and countries in transition.
16.
Ensuring protection of copyright and related rights in the interest of the development of
contemporary creativity and fair remuneration for creative work, while at the same time upholding a
public right of access to culture, in accordance with Article 27 of the Universal Declaration of Human
Rights.
17.
Assisting in the emergence or consolidation of cultural industries in the developing countries
and countries in transition and, to this end, cooperating in the development of the necessary
infrastructures and skills, fostering the emergence of viable local markets, and facilitating access for
the cultural products of those countries to the global market and international distribution networks.
18.
Developing cultural policies, including operational support arrangements and/or appropriate
regulatory frameworks, designed to promote the principles enshrined in this Declaration, in
accordance with the international obligations incumbent upon each State.
19.
Involving civil society closely in framing of public policies aimed at safeguarding and
promoting cultural diversity.
20.
Recognizing and encouraging the contribution that the private sector can make to
enhancing cultural diversity and facilitating to that end the establishment of forums for dialogue
between the public sector and the private sector.
The Member States recommend that the Director-General take the objectives set forth in this Action
Plan into account in the implementation of UNESCO’s programmes and communicate the latter to
institutions of the United Nations system and to other intergovernmental and non-governmental
organizations concerned with a view to enhancing the synergy of actions in favour of cultural
diversity.
_____________
1 . Among which, in particular, the Florence Agreement of 1950 and its Nairobi Protocol of 1976, the Universal Copyright Convention
of 1952, the Declaration of Principles on International Cultural Cooperation of 1966, the Convention on the Means of Prohibiting and
Preventing the Illicit Import, Export and Transfer of Ownership of Cultural Property (1970), the Convention for the Protection of World
Cultural and Natural Heritage of 1972, the UNESCO Declaration on Race and Racial Prejudice of 1978, the Recommendation
concerning the Status of the Artist of 1980, and the Recommendation on Safeguarding Traditional and Popular Culture of 1989.
49
2. This definition is in line with the conclusions of the World Conference on Cultural Policies (MONDIACULT, Mexico City, 1982), of
the World Commission on Culture and Development (Our Creative Diversity, 1995), and of the Intergovernmental Conference on
Cultural Policies for Development (Stockholm, 1998).
50
Traducció no oficial
31 Conferència General de la UNESCO
Paris, novembre 2001
DECLARACIÓ UNIVERSAL SOBRE LA DIVERSITAT CULTURAL
La Conferència General,
Reafirmant la seva adhesió a la plena realització dels drets humans i de les llibertats fonamentals
proclamades en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres instruments universalment
reconeguts, com els dos Pactes Internacionals de 1966 relatius, el primer, als drets civils i polítics i,
el segon, als drets econòmics, socials i culturals;
Recordant que en el Preàmbul de la Constitució de la UNESCO s’afirma “(...) que l’àmplia difusió
de la cultura i de l’educació de la humanitat per a la justícia, la llibertat i la pau són indispensables a
la dignitat dels homes i constitueixen un deure sagrat que totes les nacions han de complir amb
esperit de responsabilitat i d’ajuda mútua”,
Recordant també el seu article primer que assigna a la UNESCO, entre altres objectius, el de
recomanar “els acords internacionals que estimi convenients per a facilitat la lliure circulació de les
idees per mitjà de la paraula i la imatge”
Fent referència a les disposicions relatives a la diversitat cultural i a l’exercici dels drets culturals
17
que figuren en els instruments internacionals promulgats per la UNESCO ,
Reafirmant que la cultura ha de ser considerada com el conjunt dels trets distintius espirituals i
materials, intel·lectuals i afectius que caracteritzen una societat o un grup social, i que inclou, a més
de les arts i les lletres, les formes de viure, les maneres de viure plegats, els sistemes de valors, les
18
tradicions i les creences ;
Constatant que la cultura es troba en el centre dels debats contemporanis sobre la identitat, la
cohesió social i el desenvolupament d’una economia fundada en el saber;
17 Entre els quals, en particular, l’Acord de Florència de 1950 i el seu Protocol de Nairobi de 1976, la Convenció Universal sobre
Dret d’Autor de 1952, la Declaració sobre els Principis de la Cooperació Cultural Internacional de 1966, la Convenció sobre els
Mitjans que s’han d’adoptar per a prohibir i impedir la Importació, l’Exportació i la Transfrència de Propietat Il·líci tes de Béns
Culturals (1970), la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural de 1972, la Declaració de la UNESCO sobre la
Raça i els Prejudicis Racials de 1978, la Recomanació relativa a la condició de l’Artista de 1980, i la Recomanació sobre la
Salvaguarda de la Cultura Tradicional i Popular de 1989.
18 Aquesta definició està en la línia de les conclusions de la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals (MONDIACULT, Ciutat
de Mèxic, 1982), de la Comissió Mundial de la Cultura i el Desenvolupament ( La Nostra Diversitat creativa, 1995), i de la
Conferència Intergovernamental sobre Polítiques Culturals per al Desenvolupament (Estocolm, 1998).
51
Afirmant que el respecte de la diversitat de les cultures, la tolerància, el diàleg i la cooperació, en un
clima de confiança i de comprensió mútua, es troben entre els millors garants de la pau i de la seguretat
internacionals;
Aspirant a una més gran solidaritat fundada en el reconeixement de la diversitat cultural, en la
consciència de la unitat del gènere humà i en el desenvolupament dels intercanvis culturals;
Considerant que el procés de mundialització, facilitat per la ràpida evolució de les noves tecnologies de la
comunicació, malgrat constituir un repte per a la diversitat cultural, crea les condicions d’un diàleg renovat
entre les cultures i les civilitzacions;
Conscient del mandat específic que s’ha donat a la UNESCO, al si del sistema de les Nacions
Unides, consistent en assegurar la preservació i la promoció de la fecunda diversitat de cultures;
Proclama els principis següents i aprova la present Declaració:
IDENTITAT, DIVERSITAT I PLURALISME
Article 1. La diversitat cultural, patrimoni comú de la humanitat
La cultura pren formes diverses al llarg del temps i de l’espai. Aquesta diversitat s’encarna en
l’originalitat i la pluralitat de les identitats que caracteritzen els grups i les societats que componen
la humanitat. Font d’intercanvis, d’innovació i de creativitat, la diversitat cultural és tan necessària
per al gènere humà com la biodiversitat per als éssers vius. En aquest sentit, constitueix el
patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda i afermada en benefici de les generacions
actuals i de les generacions futures.
Article 2. De la diversitat cultural al pluralisme cultural
Dins de les nostres societats, cada cop més diversificades, és indispensable assegurar una
interacció harmònica i una voluntat de viure juntes de persones i de grups d’identitats culturals
plurals, variades i dinàmiques. Unes polítiques que afavoreixin la inclusió i la participació de tots els
ciutadans són garantia de cohesió social, de vitalitat de la societat civil i de pau. Definit així, el
pluralisme cultural constitueix la resposta política al fet de la diversitat cultural. El pluralisme
cultural, indissociable d’un marc democràtic, afavoreix els intercanvis culturals i l’expansió de les
capacitats creatives que nodreixen la vida pública.
Article 3. La diversitat cultural, factor de desenvolupament
La diversitat cultural amplia les possibilitats d’elecció que s’ofereixen a cadascun de nosaltres; és
un dels motors del desenvolupament, entès no solament com a factor de creixement econòmic sinó
també com a mitjà perquè els individus i els grups accedeixin a una existència intel·lectual, afectiva,
moral i espiritual més satisfactòria.
DIVERSITAT CULTURAL I DRETS HUMANS
Article 4. Els drets humans, garants de la diversitat cultural
La defensa de la diversitat cultural és un imperatiu ètic, inseparable del respecte de la dignitat de la
persona humana. Aquesta defensa implica el compromís de respectar els drets humans i les
llibertats fonamentals, especialment els drets de les persones que pertanyen a minories i els dels
pobles autòctons. Cap persona no pot invocar la diversitat cultural per atemptar contra els drets
humans garantits pel dret internacional, ni per limitar-ne l’abast.
52
Article 5. Els drets culturals, marc propici de la diversitat cultural
Els drets culturals formen part dels drets humans, que són universals, indissociables i
interdependents. L’expansió d’una diversitat creativa exigeix la plena realització dels drets culturals
tal com estan definits a l’article 27 de la Declaració Universal dels Drets Humans i en els articles 13
i 15 del Pacte Internacional Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals. Així tota persona ha de
poder expressar-se, crear i difondre les seves obres en la llengua que triï i especialment en la seva
llengua materna; tota persona ha de tenir una educació i una formació de qualitat que respectin
plenament la seva identitat cultural; tota persona ha de poder participar en la vida cultural que
esculli i exercir les seves pròpies pràctiques culturals, dins dels límits que imposa el respecte
envers els drets humans i les llibertats fonamentals.
Article 6. Cap a una diversitat cultural accessible a tothom
S’ha d’assegurar la lliure circulació de les idees a través de la paraula i de la imatge, tot vetllant
perquè totes les cultures puguin expressar-se i donar-se a conèixer. La llibertat d’expressió, el
pluralisme dels mitjans de comunicació, el multilingüisme, la igualtat d’accés a les expressions
artístiques, al saber científic i tecnològic —fins i tot en forma digital— i la possibilitat que totes les
cultures estiguin presents als mitjans d’expressió i de difusió, són els garants de la diversitat
cultural.
DIVERSITAT CULTURAL I CREATIVITAT
Article 7. El patrimoni cultural, font de creativitat
Tota creació s’alimenta de les arrels de les tradicions culturals però sols s’expandeix en contacte
amb les altres. Per això el patrimoni, en totes les formes, ha de ser preservat, valorat i transmès a
les generacions futures com a testimoni de l’experiència i de les aspiracions humanes, amb la
finalitat de nodrir la creativitat en tota la seva diversitat i d’instaurar un veritable diàleg entre les
cultures.
Article 8. Els béns i serveis culturals, unes mercaderies diferents de les altres
Davant de les transformacions econòmiques i tecnològiques actuals, que obren àmplies
perspectives per a la creació i la innovació, cal dispensar una atenció particular a la diversitat de
l’oferta creativa, especialment als drets dels autors i dels artistes, i també a l’especificitat dels béns
i serveis culturals que, per ser portadors d’identitat, de valors i de sentit, no han de ser considerats
mercaderies o béns de consum com els altres.
Article 9. Les polítiques culturals, catalitzadores de la creativitat
Tot assegurant la lliure circulació de les idees i de les obres, les polítiques culturals han de crear
les condicions propícies a la producció i a la difusió de béns i serveis culturals diversificats, gràcies
a unes indústries culturals que disposin de mitjans per afirmar-se a escala local i mundial. Pertoca
a cada estat, dins del respecte de les seves obligacions internacionals, definir la seva política
cultural i aplicar-la a través dels mitjans d’actuació que consideri més adequats, tant si es tracta de
suport operatiu com de marcs reglamentaris apropiats.
DIVERSITAT CULTURAL I SOLIDARITAT INTERNACIONAL
Article 10. Reforçar la capacitat de creació i de difusió a escala mundial
53
Davant dels desequilibris que presenten actualment els fluxos i els intercanvis de béns culturals a
escala mundial, cal reforçar la cooperació i la solidaritat internacionals destinades a permetre que
tots els països, en particular els països en via de desenvolupament i els països en transició, posin
en funcionament unes indústries culturals viables i competitives a escala nacional i internacional.
Article 11. Impulsar la col·laboració entre el sector públic, el sector privat i la societat civil
Les forces del mercat no poden assegurar totes soles la preservació i la promoció de la diversitat
cultural, garantia d’un desenvolupament humà sostenible. Amb aquesta perspectiva cal reafirmar la
funció primordial de les polítiques públiques, en col·laboració amb el sector privat i la societat civil.
Article 12. La funció de la UNESCO
La UNESCO, d’acord amb el seu mandat i les seves funcions, té la responsabilitat de:
a.
promoure que es tinguin en compte els principis enunciats en aquesta declaració en les
estratègies de desenvolupament elaborades dins de les diverses instàncies
intergovernamentals;
b.
servir d’instància de referència i de concertació entre els estats, els organismes
governamentals i no governamentals internacionals, la societat civil i el sector privat, perquè
elaborin conjuntament conceptes, objectius i polítiques a favor de la diversitat cultural;
c.
mantenir la seva acció normativa, la seva acció de sensibilització i de desenvolupament de les
capacitats en els àmbits relacionats amb aquesta declaració que siguin de la seva
competència;
d.
facilitar l’aplicació del pla d’acció.
54
BIBLIOGRAFIA
ALVAREZ ENPARANTZA TXILLARDEGI (2001): Hacia una Socio-Lingüística
Matemática, Donostia: Euskal Soziolinguistika Institutua. ISBN: 84-607-3767-5
BADIA I CAPDEVILLA, I. (2002): Diccionari de les llengües d’Europa, Barcelona:
Enciclopèdia Catalana. ISBN: 84-412-0900-6.
CIEMEN (Ed.): Joc de les Llengües d’Europa, CD Interactiu.
CIEMEN (Ed.): El dret a la diversitat lingüística, Barcelona: Ed. Mediterrània. ISBN:
DE MEJIA, A-M. (2002): Power, Prestige and Bilingualism, Clevedon: Multilingual Matters.
ISBN: 1-85359-591-8.
GUBBINS, P. & HOLT M. (Ed.) (2002): Beyond Boundaries: Language &Identity in
Contemporary Europe, Clevedon: Multilingual Matters. ISBN:1-85359-555-1.
LALUEZA, C. (2001): Races, racisme i diversitat, València: Bromera. ISBN: 84-7660-6699.
LEANNE, H. & HALE. K. (Eds.) (2001): The Green Book of Language Revitalization,
London: Academic Press. ISBN:: 0123493536.
PRICE, G. (Ed) (2000): Encyclopedia of the Languages of Europe, London: Blackwell.
ISBN: 0631-220-399.
RAU, J. (2001): Politik und Islam in Nordkaukasien. Skizzen über Tschetschenien,
Dagestan und Adygea. Ethnos, 58, Wien: Braumüller. ISBN: 3-7003-1329-2.
ROQUEJO, F. (ed.) (2000): Pluralisme nacional i legitimitat democràtica, Barcelona: Proa.
ISBN: 84-8256-816-7.
TOSI, A. (Ed.) (2002): Crossing Barriers & Bridging Cultures, Clevedon:
Multilingual Matters. ISBN: 1-855359-603-5.
55
56
ENLLAÇOS / LINKS
LEGISLATIONLINE
http://www.legislationline.org/
Aquesta pàgina web és un servei gratuït de l’Oficina per a les institucions democràtiques i drets
humans (ODIHR) de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). El seu
objectiu és compilar els textos internacionals i la legislació interna dels estats integrats a l’OSCE
(55 estats distribuïts per Europea, Àsia i Amèrica Central). L’accés als documents es pot realitzar a
través d’un cercador i amb diferents entrades (estat, tema i cerca general). Disponible en diverses
llengües.
This a free-of -charge online service provided by the Office for Democratic Institutions and Human
Rights (ODIHR) of the Organization for Security and Co-operation in Europe (OSCE). It compiles
international texts and domestic legislation in the OSCE region (55 countries located in the
Caucasus, Central Asia, Europe and North America). Documents may be accessed through a
search engine and by means of different entries (state, topic and general search). Available in
several languages.
ETHNOLOGUE - REPÚBLICA TXECA
ETHNOLOGUE- CZECH REPUBLIC
http://www.ethnologue.com/show_country.asp?name=Czech+Republic
Com en altres casos recomanem la pàgina web d’Ethnologue, en aquesta ocasió en referència a
les llengües parlades a la República Txeca.
As in other cases we recommend the Ethnologue website, this time with reference to the languages
spoken in the Czech Republic.
UNESCO - MOST CLEARING HOUSE – LINGUISTIC RIGHTS
http://www.unesco.org/most/ln1.htm
L’anàlisi de les societats multiculturals és un dels temes principals de recerca del programa MOST
de la UNESCO. A través d’una recerca interdisciplinar, comparativa i sensible al fet cultural, el
programa MOST vol oferir informació útil per a la gestió pacífica i democràtica de societats
caracteritzades pel seu pluralisme cultural i ètnic. Particularment, aquest tipus de recerca hauria
d’ajudar a dissenyar polítiques que contribueixin als objectius d’assolir una igualtat de drets
ciutadans entre els diversos grups culturals i a evitar i solucionar conflictes ètnics.
The analysis of multicultural societies is one of the major research topics of UNESCO's MOST
Programme. Through interdisciplinary, comparative, and culturally sensitive research, the MOST
Programme aims at furnishing information useful for the peaceful and democratic management of
societies characterized by cultural and ethnic pluralism. In particular, this research should help
design policies that contribute to the goals of achieving equality of citizenship rights between
culturally diverse groups and the avoidance and solution of ethnic conflict.
GLOBAL REACH-ESTADÍS TIQUES GLOBALS D’INTERNET (PER LLENGÜES)
57
GLOBAL REACH- GLOBAL INTERNET STATISTICS (BY LANGUAGES)
http://www.glreach.com/globstats/
Aquí hi trobareu les dades estimades del nombre de persones que accedeixen a internet segons
cada zona lingüística (parlants nadius). La classificació és feta a partir de les llengües enlloc dels
països atès que la gent que parla la mateixa llengua conforma la seva pròpia comunitat “en línia”
independentment de l’estat on visquin.
Here are the latest estimated figures of the number of people online in each language zone (native
speakers). We classify by languages instead of by countries, since people speaking the same
language form their own online community no matter what country they happen to live in.
RECURSOS EN GAÈLIC- GOVERN DE LES ILLES OCCIDENTALS (ESCÒCIA)
GAELIC RESOURCES- WESTERN ISLES GOVERNMENT (SCOTLAND)
http://www.w-isles.gov.uk/gaelic.htm
Aquesta pàgina oficial ofereix al visitant la possibilitat d’obtenir informació sobre diversos serveis
relacionats amb l’educació per mitjà de la llengua gaèlica escocesa: una base de dades de
recursos educatius, bibliografia, recursos multimedia, enllaços, materials educatius, etc.
This official website provides the visitor with the possibility to have information on different services
related to education through the medium of Scottish Gaelic: a general resource database,
bibliography, multimedia resources, links, teaching materials, etc.
COMUNN NA GÀIDHLIG
http://www.cnag.org.uk/main.htm
El Comunn na Gàidhlig va ser creat, amb el suport de l’Oficina Escocesa l’any 1984, com a agència
coordinadora del desenvolupament del gaèlic i que compta amb representants de les diverses
zones lingüístiques d’aquesta llengua. El Comunn na Gàidhlig compta amb diversos projectes
adreçats tant a promoure la regeneració del gaèlic com a llengua o a estimular el creixement de
l’economia gaèlica. S’hi poden trobar enllaços a pàgines amb informació al voltant d’aquests
projectes i una breu sinopsi de cadascuna d’elles.
Comunn na Gàidhlig (CnaG) was established with Scottish Office support in 1984 as a coordinating Gaelic development agency which has representives from the diverse Gaelic-speaking
areas. Comunn na Gàidhlig is involved in a number of different projects with the aim of either
promoting the regeneration of Gaelic as a language or stimulating growth in the Gaelic economy.
Links to pages with more information on these projects, and a brief synopsis of each can be found.
BEHATOKIA
www.behatokia.org
L’Observatori de Drets Lingüístics, Behatokia, és una fundació promoguda per Kontseilua, el
Consell dels Organismes Socials de l’euskara.
Behatokia vetlla pels drets lingüístics dels ciutadans i ciutadanes dels territoris de l’euskara, la
llengua basca, i dirigeix la seva activitat a garantir aquests drets, tant en l’àmbit públic com en el
privat.
58
The Observatory of Linguistic Rights, Behatokia, is a trust promoted by Kontseilua, the Council of
Social Organizations in Favour of Basque.
Behatokia protects the linguistic rights of the citizens of the regions covered by Euskara, the
Basque language, and its activities aim to guarantee those rights both in the public and the private
area.
59